Paraula de dona
La República s’escapa aquest cap de setmana del seu format habitual per fer una edició monogràfica especial de Sant Jordi dedicada a les lletres i les dones
Entre els continguts destaquen més d’un centenar de llibres recomanats
Hi ha més lectores que lectors, però els escriptors són més valorats que les escriptores
El número 48 del setmanari La República, que arriba aquest dissabte al quiosc i diumenge amb El Punt Avui, abandona per un dia la seva configuració i els seus continguts habituals per convertir-se en un monogràfic literari dedicat a la diada de Sant Jordi. Un bon feix de novetats literàries, articles de reflexió sobre el sector de les lletres i d’entrevistes a alguns dels professionals que fan que el món editorial català es faci cada cop més fort, configuren un número que dissortadament s’escaparà de la normalitat per una segona raó: les dones hi tindran un protagonisme que habitualment no tenen; no el tenen ni en els suplements culturals dels mitjans de comunicació ni en la mateixa societat d’aquest ja ben entrat segle XXI.
Articles de fons
Seguint aquest criteri, la revista d’aquest cap de setmana inclou diversos articles de reflexió, signats per la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; la periodista Marta Roqueta i els escriptors i crítics literaris David Castillo i Lluís Llort, entre altres. Tots aquests escrits, i les entrevistes i reportatges que completen el número, versen entorn el fet literari i les dones. La revista inclou, també, una vintena de planes de recomanacions literàries, per comprar o regalar per la Diada: en total, un centenar d’obres.
Dades contradictòries
Segons l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, elaborat el 2017 per encàrrec de l’Institut Català de les Empreses Culturals, llegeixen més les dones (72,1%) que els homes (62,9%), una diferència de gairebé deu punts entre els dos sexes.
Paradoxalment, un altre informe, elaborat per l’Observatori Cultural de Gènere, amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i que analitza el gènere en els premis literaris, clava dues grans clatellades de realitat: “Les dones estan clarament infrarepresentades en els palmaresos dels premis literaris i hi ha gèneres en què la minoria és molt palesa i força preocupant.”
La primera conclusió: les dones només guanyen el 17,8% dels premis literaris, contra el 82,2% que guanyen els homes. Encara més: hi ha un 8,57% de premis en què no hi ha cap dona guanyadora i un 11,42% de premis en què només es troba una dona guanyadora de cada quinze guanyadors.
Menys dramaturgues
La segona conclusió és que la desigualtat de gènere es troba molt més accentuada en unes modalitats literàries que no pas en unes altres. Les editorials publiquen cada cop menys obres de teatre, però de les poques novetats que cada any apareixen d’aquest gènere, només un 4,8% estan escrites per dones. A l’altre cap de corda hi ha la narrativa infantil i juvenil, un gènere que sovint s’ha considerat equivocadament menor: en aquest apartat el percentatge de dones autores s’eleva fins al 36,4%.
En una de les entrevistes que es publica en el número d’aquesta setmana, la directora de l’Observatori Cultural de Gènere, Maria Àngels Cabré, conclou que en el món dels llibres es premia el talent masculí tot i que encara s’hagi de veure i que, en canvi, per a les dones escriptores el grau d’exigència es multiplica.