Llibres

Una oda sònica al dolor crònic

‘Argent_viu’, el nou poemari de Joan Josep Camacho Grau, es completa amb un CD de Dreamachine

No és fàcil preguntar “de què va” un poemari i encara ho és menys contestar a la pregunta. Així que durant la conversa amb Joan Josep Camacho Grau no arribem a cap conclusió sobre Argent_viu, el seu últim llibre i el primer que li publica, després de vint anys en les trinxeres de la poesia, una editorial gironina: Edicions Tremendes . Al cap d’una estona, envia un missatge: “Ara que ho penso crec que el llibre és una crítica al consumisme i als gurus d’autoajuda i una oda al dolor crònic.” I així consta.

En realitat, Argent_viu no és només un llibre, sinó un llibre-CD, en què els versos plasmats sobre el paper estan repartits en vuit blocs que es corresponen amb les vuit peces sonores incloses –entre dos cut-ups radiofònics– en el disc signat per Dreamachine , el projecte que Camacho Grau comparteix amb Rafael Cruz (guitarra, baix i gravació), que ha anat creant els temes a partir dels poemes que li anava passant el seu aliat. Ara sense local propi, després del tancament forçat de la Fuck_tory al Barri Vell de Girona, Dreamachine ha preparat i gravat aquest disc als bucs de l’Espai Marfà. Avui presentaran Argent_viu a la Llibreria 22 de Girona, amb un concert gratuït de Dreamachine (19 h).

És evident que la proposta de Camacho Grau i Dreamachine s’aparta de les convencions poètiques i per això Edicions Tremendes ha publicat Argent_viu en la seva col·lecció Freejazz, que dona sortida a obres experimentals com aquesta. El títol juga amb la idea de ser un argent viu, com algú que no pot estar-se quiet, i també amb l’argent com el vil metall, “la pasta que no arriba... o que tothom està venut”. El llibre s’obre i es tanca amb un refrany reversible agafat prestat a Joan Amades (“Valen més llibres que lliures / Valen més lliures que llibres”), però s’hi pot trobar també una cita de Chinaski / Bukowski o un poema titulat Nirvana, que en realitat és una adaptació del Where did you sleep last night? de Leadbelly segons Cobain. La resta són poemes curts i descarnats, després escopits entre ràfegues de guitarra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

solidaritat

La campanya Girem full! assoleix 1.037 hores de recerca contra el càncer fomentant la lectura

barcelona
cinema

J. A. Bayona serà membre del jurat del 77è Festival de Canes

BARCELONA
porqueres

La Principal de Porqueres tindrà una placa al parc Manel Saderra i Puigferrer

porqueres
música

Billie Eilish actuarà al Palau Sant Jordi el 14 i el 15 de juny de 2025

barcelona
42 edició de comic barcelona

A la recerca de nous lectors de còmic

Barcelona
Crítica
música

Incògnites del Misteri

GIRONA
Cultura

Mor C.J Sansom, escriptor escocès de novel·les de suspens

art

L’entrada al Museu Picasso de Barcelona serà gratis tots els dijous, divendres i dissabtes al vespre

barcelona
sant jordi

Per Sant Jordi es van vendre dos milions de llibres

Barcelona