Missa de Glòria

Salvador Brotons venia de dirigir tres concertassos de música per a cinema de Xostakòvitx amb l'OBC. Poques vegades la nostra primera agrupació simfònica ha sonat tan bé. I, a més, va tenir temps per dirigir-hi un assaig obert que es va oferir a alumnes d'escoles que no havien tingut mai l'oportunitat d'assistir a un concert en viu de música simfònica i que, em van dir, «van flipar». Cedint la direcció de la primera obra interpretada, Tres danses valencianes, d'Amand Blanquer (1935-2005) al seu adjunt de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), Carles Gumí, va conduir, en la primera part, dos fragments de Canigó, música per a escena de Jaume Pahissa (1880-1969) i la rapsòdia de la Suite Simfònica Mallorca de Baltasar Samper (1888-1966). Plena de referents l'obra de Blanquer i molt harmònica la de Samper, ens va atrapar la Dansa dels fallaires de Pahissa, amb una factura més original. A la segona part, memoritzant-la, Brotons va fer una lectura òptima de la Messa a quatro voci con orchestra (1880), una obra de joventut de Giacomo Puccini que seguia les passes del seus besavi i rebesavi, organistes a Lucca i compositors de música religiosa. Per l'encert del Glòria aquesta missa ha estat coneguda posteriorment com a Missa de Glòria. És sòlida i tal vegada excessiva però no podrem oblidar fragments tan exquisits com el Gloria in excelsis Deo, l'espectacularitat del Cum Sancto Spiritu – repetit al final com a bis–, el contingut Crucifixus del Credo, el duo de tenor i baríton (Peter Marsch i Lluís Sintes) de l'Agnus Dei i l'acabament, després de tant luxe musical, amb el Cor humil i evanescent. Fantàstic, el conjunt format pel Cor Jove de l'Orfeó i el Cor Ametsa Gazte d'Irún.

Res més indicat que una missa de glòria per commemorar el cinquè any d'existència de l'OJIPC, tan present cada temporada a la Universitat Catalana d'Estiu i que ara ha complert el somni d'actuar al Palau de la Música. L'orquestra formada per músics de 18 a 26 anys, amb bons solistes d'oboè i violoncel, té un excel·lent nivell. Magnífic, si es té en compte que treballen vuit dies abans de cada concert, dues o tres vegades l'any. Joves vinguts de l'heptàgon cultural català integren amb entusiasme el conjunt i, per demostrar que en són conscients, van recitar, un de cada zona, just en començar el concert, el poema de Salvador Espriu La meva Europa.