‘Nine days a week’

Ahir, en una de les sales del Palau de la Virreina (ICUB), es va presentar la nova Setmana de la Poesia de Barcelona, que entre el 8 i el 16 de maig omplirà de versos la ciutat. Una de les seves comissàries, Àngels Gregori, va manllevar el títol de la cèlebre cançó i documental dels Beatles Eight days a week per parlar de la nova edició. En aquest cas, serà una setmana de nou jornades, plena d’activitats no exclusivament de poesia dita, sinó també de la que es combina amb l’escena, la música, les arts plàstiques, els titelles i altres disciplines relacionades amb la vida quotidiana. Gregori i Mireia Calafell –totes dues poetes amb gran projecció dins les noves lleves de la literatura catalana– van argumentar la tria mitjançant una quarantena d’actes i un centenar de participants, entre els quals hi ha poetes, editors, músics i actors.

Hi haurà recitals, és clar, però també obres de teatre, performances, monòlegs, conferències, debats, concerts, festes, tallers i, fins i tot, una revetlla i una batalla poètica dalt d’un ring. Els espais tampoc estan seleccionats, sinó que són un al·licient més per als assistents en uns actes majoritàriament gratuïts. El Verger del Museu Marès serà l’escenari, com ja fa uns anys, del mercat de poesia. També visitarem l’(H)original, la Biblioteca de Catalunya, el Centre Arts Santa Mònica, la plaça de Sant Felip Neri, el cementiri del Poblenou, el jardí interior de la Casa de la Misericòrdia, la Biblioteca Francesca Bonnemaison i la Guinardó-Mercè Rodoreda, la Pedrera, la plaça del Rei, la Casa Amèrica Catalunya, el Teatre Club Capitol, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, el Palau Güell... I també el Saló de Cent i el Palau de la Música Catalana. Es tracta d’un autèntic bombardeig de veus, que aquest any seran singularment eclèctiques per la diversitat de gèneres i estils que Calafell i Gregori han dissenyat.

El programa resultant és ben llaminer. “Enguany rebrem poetes provinents de diversos països: dels Estats Units, l’Índia, el Canadà, Palestina, l’Argentina, el Congo i el Regne Unit, per posar-ne només uns quants exemples. Poetes internacionals i poetes catalans que escriuen en català i castellà, sí, però també en bengalí, hindi, gun i urdú. Poetes que es pregunten per què escrivim poesia, editors que comparteixen la seva trajectòria, cantants que musiquen poemes, filòsofs que dialoguen amb artistes, tallers que treballen el dol i la pèrdua, escriptores que ens parlen del gènere i del desplaçament en la literatura, poetes que fan del seu cos racialitzat batalla i bandera... I, és clar, també homenatges i festes per fer memòria i celebrar la vigència de Joan Brossa, Víctor Català, Pere Quart i la colla de Sabadell, Màrius Torres, Mary Oliver i fins i tot Pepe Rubianes en el seu vessant de poeta”, van explicar.

El programa inclou des de músics importants com ara Gerard Quintana, Christina Rosenvinge, Luna Miguel, Raül Refree i el Niño de Elche fins a grans figures de l’escena com ara el titellaire Jordi Beltran i les bombolles de Pep Bou. També Leo Bassi, que mostrarà una de les litúrgies que va gestar el 2012 al Paticano de Lavapiés, “un lloc de culte on cada diumenge el pallasso fa una missa bufonesca en què els fidels mostren adoració per un aneguet de goma redemptor que és, abans que res, símbol de la innocència i la no agressivitat, un etern perdedor sense complexos que rebutja la lògica de la competició del sistema neoliberal”. Totes aquestes sessions es duran a terme en paral·lel als grans noms de la lírica d’aquí, com Lluís Solà, Marta Pessarrodona (Premi d’Honor), David Caño (premi dels Jocs Florals, que es presentaran durant aquests dies), entre molts altres. La cloenda tindrà com a plat fort el Festival Internacional de Poesia al Palau de la Música, amb un cartell amb noms consolidats com ara Rita Dove, Pulitzer de poesia; Lebogang Mashile, una de les poetes joves més representatives de la poesia oral sud-africana; el turc Burhan Sönmez; Luis García Montero, i la mallorquina Antònia Vicens, dues vegades Premi Nacional. Poesia per a tothom, que omple carrers i places, i que convenç els neòfits que escolten amb ganes d’obrir els sentits.