Un clàssic del Japó a Occident

Angle Editorial acaba de presentar El llibre del te, un clàssic japonès de Kakuzo Okakura en versió i presentació de Ricard Vela. Escrit el 1906, en ple període d’aproximació a Occident, El llibre del te ens acosta, tal com especifiquen els editors, tots els elements culturals, religiosos i estètics que conflueixen en la cerimònia japonesa del te fins a convertir-la en un art transcendental, el ritual zen per excel·lència: “Preocupat per la introducció de valors occidentals al Japó, Okakura se serveix de la cerimònia del te –un acte que a Occident mai tindria cap rellevància– per destacar l’excel·lència de les idees i les tradicions japoneses. Preparar un te demana harmonia en els gestos, crear una atmosfera relaxada, arranjar bellament l’espai, buscar els equilibris entre presència i absència, entre llum i ombra... tot per assolir un efecte estètic i un estat espiritual de serenitat absoluta, de bellesa memorable. El llibre aconsegueix transmetre als lectors occidentals el sentit estètic japonès –aquella manera de viure que expressa l’ànima de tota una civilització– i mostrar-nos la transcendència de les petites coses i els petits gestos. La cerimònia del te com a expressió de la filosofia oriental i l’estètica japonesa.”

Nascut a Yokohama el 1862 en una família de tradició samurai, Okakura va ser filòsof, historiador i crític d’art. Gran impulsor de les disciplines artístiques tradicionals del Japó, durant anys va ser director de l’Escola de Belles Arts de Tòquio. Quan es va instal·lar als Estats Units, va treballar com a assessor i curador del Museu de Belles Arts de Boston, on va reunir una excepcional col·lecció d’art asiàtic. Va morir el 1913. En una brillant introducció, no només filològica sinó històrica i sociològica, Ricard Vela, després d’informar-nos de la procedència xinesa de la planta, se centra en la gran importància del te en la història, la cultura, l’economia i fins i tot la geopolítica de la regió: “Perquè aquestes fulles de Camellia sinensis no només recorren tota la història de l’Àsia com un símbol espiritual i cultural, sinó també com un element antropològic emblemàtic i, més tard, com un actiu comercial de primer ordre arran de la seva difusió a Europa i a la resta del món. Perquè no només va haver-hi guerres del te, reals o ideològiques, entre nacions de l’Àsia oriental, sinó també, més endavant, amb les potències occidentals i fins i tot entre elles. Quan, cap al 1820, l’economia de la Xina era la primera del món pel seu volum, els britànics necessitaven desesperadament equilibrar una balança comercial molt negativa a causa de la gran demanda de te xinès, i això va donar lloc a un nou i puixant comerç de l’opi i a les dues grans guerres de l’opi de mitjan segle XIX.”

Cada pàgina és una delícia perquè és un tractat per adaptar-nos a la societat i la naturalesa, un manual indispensable, ple de poesia i filosofia d’una manera no antagònica. Ple de detalls i maneres de fer, El llibre del te és una manera d’enamorar-se de la cultura japonesa.