Cultura

Plensa, un nou estel

Jaume Plensa instal·la de manera temporal l’escultura ‘Anna’, “un rostre de bellesa molt mediterrània” a l’atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat

“Instal·lar la peça a l’atri és situar-la en un espai que és fronterer entre allò humà i allò diví”
L’obra és una cessió temporal i l’acompanya d’una mostra de gravats al museu de Montserrat

“Jaume Plensa ara ja forma part de la constel·lació Montserrat”, va dir ahir el pare Josep Laplana, director del Museu de Montserrat, en la inauguració de la peça Anna, que l’artista català ha instal·lat a l’atri de la basílica de Montserrat i de l’exposició de gravats que s’exhibeix a l’interior del museu i que es podrà veure fins al mes de novembre. El pare Laplana és referia a la constel·lació artística de Montserrat que gràcies a la seva valenta empenta ara abasta fins l’art contemporani amb les diferents exposicions que tenen al museu, com la que hi ha actualment sobre Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada, la que va tenir lloc amb una instal·lació del recentment traspassat Jordi Fulla, la intervenció de Sean Scally a la capella de Santa Cecília i ara amb aquesta cessió temporal d’un dels emblemàtics rostres de Plensa, que ahir es mostrava joiós que la seva obra es trobés a Montserrat. “La meva relació amb Montserrat ve de petit. Havia vingut amb els pares i dormíem en una cel·la. Aleshores era molt diferent, era una referència més local i moltes parelles catalanes venien a passar la seva nit de noces aquí.” D’aquells moments d’infància li n’ha quedat un de molt especial. “Quan obria la finestra de nit i en trobava amb un cel tot estelat i amb un profund silenci”, recorda l’artista.

Els motius pels quals la peça titulada Anna ha estat instal·lada a l’atri de la basílica té origen en la biennal a Venècia del 2015, en què l’artista va fer una intervenció artística a l’església de San Giorgo Maggiore, que pertany també a una ordre benedictina. “Al pare Laplana, que la va veure”, explica Plensa, “se li va encendre una llumeta i al cap de temps em va demanar si podia fer una intervenció a l’atri, i ell ja tenia molt clar que volia un cap com el que havia fet a Venècia. El de Venècia era molt més gran”. El cap instal·lat té quatre metres d’alçària.

Plensa defineix l’escultura del rostre de la nena Anna com “d’una bellesa molt mediterrània”. Celebra la col·locació de la peça a l’atri, “perquè és un espai en què es troba la frontera del que és humà i el que es diví. I aquests espais m’agraden molt perquè són territoris en els quals es comparteix el cos i l’ànima”. La peça es recolza sobre un mosaic circular que s’ha restaurat amb motiu de la instal·lació de l’obra, que segons fonts del museu es tracta d’una “cessió temporal sense cap cost econòmic”.

L’escultura Anna està feta amb malla metàl·lica, fet que permet observar el que passa a l’altre cantó de la peça, a diferència d’altres escultures opaques de Plensa. “El fet de ser transparent obliga a una certa percepció visual que força l’espectador a buscar les formes de la cara, que és la d’una nena amb els ulls tancats que demana aquesta visió interior.” Per l’autor, la peça provoca un curiós fenomen, perquè, com que és transparent però amb volum, el que es veu a l’interior és el que es troba a l’exterior. “Quan l’observes, sempre hi ha algú que passa, hi ha alguna cosa que està pertorbant, però crec que aquí hi ha la bellesa de l’obra, perquè la vida és una mica així.”

Plensa destaca el valor al·legòric de l’ésser humà que té la peça: “Crec que l’ésser humà te un punt de transparència pel qual travessa la llum, i que seria la seva part espiritual, però també hi ha la part humana que interfereix l’arquitectura, la gent que conviu amb nosaltres, l’altre, que l’hem d’assumir com a company i com a mirall. Crec que és una peça que escau conceptualment molt bé a Montserrat.”

Una altra idoneïtat que veu en l’emplaçament de l’escultura és que “no oculta res darrere, que no és com un obstacle, sinó que és com un punt d’energia que ho abraça tot”, en un punt en què la gent, en principi, passa per entrar a la basílica.

El fet, com passa en l’extensa obra pública de Plensa, que la seva peça interactuï amb la gent tant en positiu com en negatiu és un estímul per al seu treball: “A vegades, el món cultural i artístic té una certa endogàmia, que s’autoalimenta, i a mi m’agrada sortir fora, que hi hagi aquests problemes, aquests obstacles, aquesta incomprensió, que la gent es pregunti si el pot tocar o no.”

En aquest punt, va considerar que els que millor coneixen les seves obres són els vigilants dels museus, “gent que m’agradaria que un dia escrivissin un llibre, que seria fonamental en la història de l’art”.

En l’acte d’inauguració de la peça hi va ser present l’alcalde de Monistrol de Montserrat. Joan Miquel Rodríguez, i l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que va dir que el missatge que llança l’artista amb l’obra és “molt important, destinat a la interiorització de l’espectador, perquè cada ésser humà té una bellesa interior, que no capten els ulls, encara que és allà”.

Pròxims projectes

Durant la inauguració, Jaume Plensa també va explicar que els seus pròxims projectes passen per La Haia, on inaugurarà el mes que ve una exposició d’escultures; posteriorment serà a València per instal·lar una altra obra a la Ciutat de les Arts i anirà, també, a Sant Petersburg, on col·locarà un cap de ferro fos durant un any davant el Museu de l’Hermitage.

Un altre projecte que l’ocuparà dos anys seran les quatre escultures de marbre blanc que estaran a l’entrada del Museu Grand Rapids de Michigan, i també col·locarà un cap al setembre del 2020 al riu Hudson.

Sobre la possibilitat que a Barcelona s’acabi exhibint una de les seves grans obres, després de no haver reeixit un projecte fa alguns anys, va afirmar que, si s’hagués dut a terme, “hauria estat una eufòria espiritual per a la ciutat. Hauria estat bonic que la ciutadania hagués fet alguna cosa sense necessitat que el polític t’ho aprovi, però no hi ha manera, no ho aconsegueixo”, va declarar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Springsteen a l’oest

BARCELONA

Música, compromís i moltes ganes de “tornar-ho a fer”

SANTA PERPÈTUA DE MOGODa

La reserva musical protegida

Celrà
Mirador

Les màscares de Dylan i Scorsese

Un ‘toter’ llaminer

Barcelona
Brillantor encegadora
Crítica
cinema

Brillantor encegadora

Olot recupera la memòria històrica del Centre Obrer

Olot

Jordi Morell i els ecos de la guerra a Celrà

Celrà

Unes 20.000 persones s’acosten al Parc de la Devesa de Girona en la cinquena edició del Festivalot

girona