Autos (de xoc) del XVII

Els autos sacramentales eren l’oportunitat de posar focs d’artifici al teatre, al Segle d’Or espanyol. Tot i ser una peça religiosa que representava algun tema eucarístic, eren un repte per als dramaturgs perquè disposaven dels màxims recursos. Per això, el director Xavier Albertí comparava l’estrena d’El gran mercado del mundo de Calderón de la Barca amb els Rolling Stones o l’espectacle d’inauguració d’uns jocs olímpics, en la presentació de la coproducció entre TNC i Compañía Nacional del Teatro Clásico. S’estrena avui a la Sala Gran (fins al 22 de juny) i obrirà temporada al Teatro de la Comedia de Madrid al setembre. Els dos fills que han de fer valdre el talent que els ha donat el pare al mercat es dirigeixen a una fira plena d’atraccions pecaminoses. Un giratori simulant una atracció de fira és el reclam de l’espai. Albertí (amb el suport a la dramatúrgia d’Albert Arribas) sempre busca reforçar essències desconegudes (o amagades) dels autors a reivindicar. Per això, insinuen que Calderón presenta una maldat més interessant que la vida celestial. En l’home hi ha la llibertat de decidir quin camí tria.

Calderón de la Barca és coetani de filòsofs com ara Descartes (“Cogito, ergo sum”) i Pascal. La humanitat recupera els mites grecs i romans i els situa dins la tradició cristiana. Calderón és a l’avantsala de la modernitat. Per Albertí, “són fills dels actes sacramentals” peces de culte com Teorema de Pasolini o El ángel exterminador de Buñuel. L’Església tenia la capacitat de prohibir Don Joan de Molière perquè considerava improcedent parodiar el judici de Déu. També ho va prohibir a Calderón. Amb aquesta peça, l’autor fa una relectura dels personatges de la commedia dell’arte. Sílvia Marsó (que debuta al TNC) alterna el personatge de la culpa amb el d’un arlequí: de fet, convida a pensar que és més interessant el camí del mal (pel fet d’haver pres una decisió per voluntat pròpia) que el del bé.

Oriol Genís (gola), Roberto G. Alonso (luxúria), fan evident que són passions imprescindibles per a la supervivència de la humanitat. Mont Plans (malícia), Cristina Arias (supèrbia), Jordi Domènech (heretgia) són unes fures dels Pastorets molt més ambigües. Surten de la caricatura de maldat per esdevenir seductores raons per a l’evolució de la humanitat.

Completen el repartiment Alejandro Bordanove (bon caràcter), Antoni Comas (innocència), Elvira Cuadrupani (penitència/humilitat), Rubén de Eguís (fe), Lara Grube (fama), Jorge Merino (pare dels dos fills bessons i món), Aina Sánchez (gràcia) i David Soto (mal caràcter).

Albertí rebutja aixecar una producció del Segle d’Or amb una voluntat arqueològica o teològica. Ha tensat les cordes per fer un muntatge que interpel·li a tothom. Insinua que Calderón, tot i viure amb un teatre d’ideologia conservadora per supervivència, troba on crear un imaginari col·lectiu, fora del corrent hegemònic de l’època.