Per exercitar el ‘coco’ de manera lúdica

Maria Bertran va estudiar fotografia i “una mica d’humanitats”. Ha treballat deu anys en el sector editorial, en concret a Baula. Un dia es va somiar a l’ombra d’un cocoter, relaxada, fullejant una revista infantil de qualitat, amb continguts monogràfics dedicats als coneixements científics i socials, totalment il·lustrada, amb contes, poemes, reportatges, passatemps i recomanacions de llibres, tots relacionats amb el tema central. Quan es va despertar va buscar la revista i, en no trobar-la al mercat català, va decidir crear-la.

Ella no ho explica així, però podria ser una versió onírica del naixement de Cocoter. La revista per a nens i nenes que ho volen saber tot! “Està pensada per a lectors de 7 o 8 anys, lectors que comencen a ser autònoms”, comenta Maria Bertran.

Després de dos anys de treballar en el projecte pràcticament en solitari i de demanar un crèdit, l’hivern passat va sortir el primer número, en aquest cas dedicat a Oceans i tot allò que amaguen. “La idea és publicar un número cada canvi d’estació. Els continguts seran monogràfics. El primer van ser els oceans, en el segon, que ja està al carrer, el tema és La Lluna i els 50 anys de l’Apollo 11, i el d’estiu està dedicat als romans.”

Cocoter són 56 pàgines impreses en paper gruixut i es ven a llibreries de tot Catalunya a 7,95 euros. “A les llibreries, quan els dius que és una revista et diuen que no la volen, però quan la toquen i la fullegen de seguida s’adonen que és una altra cosa i els agrada”, detalla Bertran, sense poder amagar un somriure de satisfacció.

Hi ha subscripcions per a la versió online i també per a escoles. “La idea del concepte és que sigui una revista atemporal, que serveixi com a text de consulta sobre el tema del monogràfic i que es pugui col·leccionar.” De moment, tret d’uns poemes de Joana Raspall, tots els textos són seus però, si el projecte funciona, vol comptar amb nous col·laboradors. Són seus els textos, el concepte, la maquetació, la distribució..., de fet tot menys “el disseny, el van fer Dandèlia; el meu company, Xavi Gil, dona un cop de mà en la part del web, www.cocoter.cat, i tots els il·lustradors, entre 9 i 10 per número, són externs”, amb noms com ara Bié, Mariona Tolosa, Laufer, Marina Martín...

“A França i Anglaterra, si més no, hi ha publicacions similars, però aquí no. Hi ha les revistes de sempre, com Cavall Fort i El Tatano, grans referents, però són una altra cosa, són més d’entreteniment, no tant de coneixements”, afirma Bertran.

El nom té un sentit. “Vaig triar Cocoter perquè m’agrada la cacofonia que provoca, per jugar amb el concepte coco com a sinònim de ment que pensa i perquè sota d’un cocoter la vida és com més serena.” Tot i que de serena no ho és gaire, la seva. “Dedico tot el dia a la revista, però també miro de guanyar alguna cosa fent feinetes... A més tinc dos fills, la Rita de set anys i el Marçal de cinc; em serveixen una mica de conillets d’índies per als continguts.”