Fer un teatre seriat

El món obsessiu de les sèries de televisió ha entrat als teatres. Ja fa anys era possible assistir a les gravacions de comèdies, com ara Plats bruts. Però es feien les gravacions sense l’ordre escènic, a partir de les localitzacions de l’estudi. Dolors, en canvi, s’atreveix amb tot. Des d’avui pretén donar el ritme frenètic de la televisió amb els canvis de plànols i d’espais en directe, en una successió cronològica. En aquesta primera experiència s’han previst sis capítols, dos capítols per setmana. Qui ho vulgui, podrà fer la marató dels sis capítols junts l’últim dia de la temporada, el 9 de juny: una sessió d’unes sis hores de teatre, i posarà a prova la resistència dels espectadors i, sobretot, la dels tres actors: Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes (la impulsora del projecte). Aquesta primera temporada té un final obert, cosa que podria plantejar una segona temporada, al Lliure (que ho coprodueix) o en un altre espai. De moment, el projecte escènic ja agafa els referents més tòpics de les sèries.

Sergi Belbel, Cristina Clemente i Eulàlia Carrillo són els autors d’aquest muntatge. Ells prefereixen dir-se guionistes. De fet, confessava Carrillo, en els seus 25 anys de carrera és el primer cop que té espai en una roda de premsa de presentació. L’obra, doncs, és d’entrada una reivindicació per a la visualització dels guionistes. Molts dramaturgs conviuen en els dos paràmetres i traslladen els recursos teatrals a les sèries. Però es feia molt complicat dotar dels recursos audiovisuals el format escènic. Ara es posa a prova un nou vocabulari que mira de connectar amb els dos mons paral·lels.

Dolors té una trama amb un punt reivindicatiu, també. Explica la peripècia de dues inventores d’un producte per eliminar els dolors de la menstruació. Fins que no posen un home al capdavant del projecte, no aconsegueixen tirar endavant el seu pla empresarial. Tots els equívocs, amb canvis de vestuari continus, estan servits.

Com ja es va fer a Àngels a Amèrica, aquesta temporada (la segona part també es podia veure en dies diferents) hi haurà un recordatori fugaç dels capítols anteriors. Per això no ha de preocupar no haver vist els capítols anteriors. Perquè, de seguida, es pren el fil i el to. Per tant, no és imprescindible que només els espectadors de la primera setmana hagin de veure tota la resta.

Meritxell Yanes, que té la productora MeriYanes, ja havia treballat amb Cristina Clemente a Ventura, una peça de dos actors que es fa en domicilis particulars. Ara vol vendre els capítols de tots els formats possibles. Hi ha algun municipi que li ha comprat un capítol per setmana.