Un or indiscutible

Ningú no apostava per Bong Joon Ho abans de començar la 72 edició del Festival de Canes. Pesaven sobre tot els noms de Quentin Tarantino, una de les absències més injustes del palmarès un cop vista la seva nova declaració d’amor al cinema amb Once upon a time... in Hollywood; d’Almodóvar, que de nou s’ha hagut de conformar amb un premi d’interpretació als seus actors, en aquest cas a Antonio Banderas per encarnar una mena d’àlter ego del cineasta a Dolor y gloria. Tanmateix, en projectar-se Gisangcheung (Paràsit), el director sud-coreà va imposar-se com un dels candidats ferms a la Palma d’Or, amb la magistral posada en escena d’una història de lluita de classes a través de l’ocupació que una família pobra fa de la casa d’una família rica per a la qual treballa en règim d’esclavatge. A la manera d’una comèdia amarga, Bong Joon Ho aporta un retrat incisiu de les diferències socials.

En aquesta excel·lent edició del festival, no és que no haguessin merescut la Palma d’Or altres pel·lícules, com ara la superba Il traditore, del gran Marco Bellocchio, un altre oblit del jurat presidit pel mexicà Alejandro González Iñárritu i completat amb l’actriu Elle Fanning i els directors Robin Campillo, Yorgos Lanthimos, Pawel Pawlikowski, Kelly Reichardt, Alice Rohrwacher, Maimouna N’Dyade i Enki Bilal. Però, en tot cas, resulta indiscutible que l’hagi guanyat Gisangcheung. a parer d’aquesta cronista. Són més discutibles altres decisions, com ara el premi del jurat ex-aequo a dos dels films menys reeixits: Les misérables, amb el qual Ladj Ly aborda des d’una perspectiva “policial” les tensions a la banlieue parisina, i Bacurau, una faula dels brasilers Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles sobre la resistència popular a la violència de poder.

Tot i que sonava amb força el nom de Céline Sciamma per l’exquisida Portrait d’une jeune fille en feu, premi al millor guió, de nou cap directora ha guanyat la Palma d’Or, però hi ha estat molt a prop amb la concessió del Grand Prix al primer film de la francosenegalesa Mati Diop per Atlantique, que, de manera tan poètica com compromesa, fa present el drama dels emigrants ofegats al mar. Potser el premi és excessiu, però el film inspira afecte i consideració. El cas és que han estat premiats tres dels quatre films de directores presentats a concurs. L’altre és per a Little Joe, de Jessica Hausner, a través del premi a l’actriu Emily Beecham, que hi interpreta una fitogenetista que crea una planta artificial per a la felicitat. Els germans Dardenne, guanyadors de dues Palmes d’Or, també han tingut premi, a la millor direcció, per un dels seus films menys convincents: Le jeune Ahmed, sobre un adolescent islamista.