Les cares de les ‘icòniques’
El Museu del Cinema exposa fotografies d’una trentena d’actrius que van marcar la iconografia cinematogràfica, a partir del fons del col·leccionista Vicenç Arroyo
En l’era de la selfie, la firma estampada d’una celebritat potser ha perdut requesta, però no pas valor. Les imatges dels actors i les actrius de Hollywood, acompanyades de la seva signatura, continuen sent font d’admiració, inclús veneració, per a molts cinèfils. Més enllà de les pel·lícules que han protagonitzat, la indústria cinematogràfica ha sabut forjar una potent mitologia pròpia a través de retrats d’estudi d’aquestes divinitats que qualsevol devot al setè art ha pogut traslladar de les sales a casa seva.
Imatges de rostres, cossos i mirades ideals (més ben dit, idealitzades) que col·leccionistes com Vicenç Arroyo han aplegat al llarg del temps i que ara, gràcies a les seves contínues donacions al fons del Museu del Cinema , es poden veure i compartir passions amb exposicions com la que ahir s’hi va inaugurar: (Actrius) Icòniques, oberta al públic fins al 29 de setembre.
Tanmateix, darrere d’aquestes imatges d’actrius, una trentena escollides i comissariades per Jordi Dorca, hi ha persones que han de compaginar la fama, la feina i la quotidianitat. És per això que per entreveure millor aspectes personals que ni les seves interpretacions ni les fotografies han pogut copsar, s’ha de recórrer a pensaments expressats i verbalitzats en les moltes entrevistes i actes públics que han protagonitzat, i que defineixen, com destaca el comissari, l’opinió de l’ofici, el paper de la dona al cinema, el pes de la fama, la imatge projectada o visions d’elles mateixes com a dones rere la cuirassa que els atorga la icona que representen.
Cites desmitificadores com les d’Ingrid Bergman –“Ser una estrella té avantatges, sempre es pot aconseguir una taula en un restaurant ple”– en contraposició amb alguna de coneguda de Joan Crawford –“Mai surto a menys que se’m vegi com l’estrella de cinema Joan Crawford. Si vols veure la noia corrent, ves a un altre lloc”–. D’altres de tremendament honestes, per exemple de Rita Hayworth –“Tots els homes que vaig conèixer anaven al llit amb Gilda... i es despertaven amb mi”–, són algunes de les frases que acompanyen les fotos amb què es compon aquesta exposició temporal.
De les firmes als gargots
Les fotografies de l’exposició provenen de la Col·lecció Vicenç Arroyo, la segona més important del museu –que consta de més de 14.000 peces, entre les quals, 11.500 fotografies, la majoria signades, i continua creixent–, formada des que tenia 14 anys i ja se sentia fascinat pel teatre i el cinema. El mateix col·leccionista, que viu des de fa anys a Londres, va explicar que la majoria de les imatges que ha adquirit al llarg de tots aquests anys les aconseguia enviant cartes als estudis, anant al teatre –“on era sempre més fàcil aconseguir-les”– i com a gerent d’hotel i, per tant, personalment. També va explicar com han canviat les coses –“ara les estrelles fan gargots i no firmes!”–. Tot i així, encara continua adquirint fotos. A l’hora d’escollir-ne alguna, Arroyo va confessar que no en té cap de preferida, d’actriu, i que “en tot cas sí algunes fotos de cadascuna d’elles”. Li fa especialment il·lusió una de la Marilyn Monroe, que s’hi exposa, “perquè ara seria impossible comprar-la pels preus que es demanen”.
“Aquesta exposició també vol ser un homenatge i un agraïment especial a la immensa generositat d’un home que ha contribuït a millorar el ric patrimoni del museu”, va voler remarcar l’alcaldessa Marta Madrenas.
