El mestre total

La fotografia de dos nois cavant a l’hort d’una finca desconeguda sota la supervisió d’un home gran va posar la farmacèutica Carme Galí Izard sobre la pista del seu avi durant els dos anys llargs que va passar a l’exili separat de la família. Alexandre Galí i Claret (Camprodon, 1886-Barcelona, 1969), un dels millors pedagogs sorgits d’aquell extraordinari moviment de renovació impulsat per la Mancomunitat i de la qual van formar part també Eladi Homs, Joan Llongueras o el gironí Narcís Masó, va treballar des del 1941 en una colònia d’infants a Tolosa patrocinada dels quàquers americans, una experiència de la qual a penes quedaven notícies en la correspondència familiar i que Carme Galí ha pogut reconstruir a partir d’una fotografia apareguda en un fons inesperat: l’arxiu del Museu de l’Holocaust de Washington. La història d’aquesta imatge i de l’etapa més boirosa de la vida del mestre, just abans del seu retorn a Catalunya el 1943, és descrita per la seva neta, recorrent a una abundant literatura memorialista, epistolar i lírica fins ara inèdita, al llibre Alexandre Galí a l’exili, editat per Gregal , que el 27 de juliol es presentarà a la llibreria Vitel·la de l’Escala. Amb el subtítol “Colze a colze amb els quàquers”

L’autora ha aconseguit recollir el testimoni d’alguns dels joves que van allotjar-se al Chateau de Larade, a la colònia de la qual va exercir Galí de pedagog i on va aplicar els mètodes de la brillant etapa a l’escola Blanquerna. El llibre de Carme Galí reconstrueix aquest període alternant poemes de l’avi (a l’exili, en va escriure un cada dia, més de 1.370), les cartes a la dona i fragments de dietari, a més del testimoni de tercers.