La veu d’Andrea Camilleri s’apaga als 93 anys d’edat
El pare literari del comissari Montalbano mor a l’hospital del Santo Spirito de Roma, on feia un mes que havies estat ingressat per una aturada cardíaca
La Barcelona de Montalbán, de dol per la mort de l’escriptor sicilià
L’escriptor italià Andrea Camilleri, un dels màxims exponents mundials de la novel·la negra, ha mort aquest dimecres a l’hospital del Santo Spirito de Roma als 93 anys.
Camilleri va ingressar en estat crític a l’hospital romà el passat 17 de juny després de patir una aturada cardíaca a la seva casa de la capital italiana i va haver de ser sotmès a reanimació. Ja en el primer comunicat mèdic després de l’ingrés, el director del departament de cardiologia, Roberto Ricci, havia avisat que les condicions del pacient eren “crítiques” i el seu pronòstic, reservat.
Després d’un mes hospitalitzat, l’escriptor ha mort a les 8.20 hores d’aquest matí després que les condicions sempre crítiques d’aquestes últimes setmanes haguessin empitjorat en les darreres hores, comprometent les seves funcions vitals.
D’acord amb les últimes voluntats del difunt, la família ha decidit que se celebri un funeral privat i anunciarà on poder retre-li un últim homenatge públic.
Andrea Camilleri va néixer el 6 de setembre de 1925 a la localitat siciliana de Porto Empedocle. Va treballar com a director de teatre i posteriorment va escriure adaptacions d’obres literàries per a la ràdio i la televisió.
El seu debut a la narrativa no va ser fins al 1978, amb la seva primera novel·la Il corso delle cose però el gran èxit li va arribar el 1994 amb La forma dell’acqua, la primera obra protagonitzada pel comissari Montalbano, un nom inspirat en el seu col·lega barceloní Manuel Vázquez Montalbán.
La Barcelona de Montalbán plora el pare de Montalbano
La Barcelona de Montalbán plora aquest dimecres el pare del comissari Montalbano, l’escriptor italià Andrea Camilleri
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha escrit a twitter: “Buon viaggio caro Camilleri” i ha subratllat que “la Barcelona negra de Montalbán i (Paco) Camarasa t’acomiada amb amor i respecte”. I afegeix: “Des d’aquest racó del mar Mediterrani seguirem defensant la vida i l’esperança enfront dels discursos de l’odi”.
L’Editorial Salamandra, que va publicar a l’Estat la majoria de les obres d’Andrea Camilleri, ha lamentat la mort de l’escriptor, una de les “veus més autèntiques” de la literatura internacional. “Amb tristesa coneixem la notícia sobre la mort de l’incomparable Andrea Camilleri, un dels autors més estimats del nostre catàleg”, ha assegurat.
Duomo ediciones s’ha sumat al dol de la família d’Andrea Camilleri i dels milions de lectors que avui recorden el mestre de la narrativa italiana. L’editorial ha assegurat que ha estat “un autèntic honor” haver publicat Mis momentos (2016), el seu llibre de memòries, i La liebre que se burló de nosotros (2019), un títol per a totes les edats amb dotze contes autobiogràfics sobre els seus animals preferits.
En la seva última visita a Barcelona, al febrer del 2014, Camilleri, llavors amb 88 anys, va protagonitzar una multitudinària conferència de premsa hores abans de rebre el Premi Pepe Carvalho. Va confessar llavors que no veia pròxim el final de Montalbano, perquè al seu personatge l’aterria la perspectiva de la jubilació: “Es veu a si mateix passejant el gos de Lívia, la seva dona”, va contestar.
Emocionat, Camilleri, que rares vegades sortia del seu país, va assegurar que va accedir a viatjar a Barcelona per l’“etern agraïment” que tenia cap a Manuel Vázquez Montalbán, una gratitud que va fer extensiva a l’alcalde de la ciutat, a la vídua i al fill de l’escriptor barceloní.
“Pepe Carvalho no va representar res per a mi, és només un personatge”, havia anotat amb humor, però “Manual Vázquez Montalbán és un gran escriptor que ha representat moltíssim per a mi”, va confessar.
Els records s’atropellaven quan va evocar que en escriure la seva primera novel·la històrica, L’òpera de Vigàta, va llegir Asesinato en el comité central i no sabia encara que es dedicaria a la novel·la negra, però va pensar que si alguna vegada ho feia, escriuria així.
Al cap d’un temps va llegir El pianista i la seva audàcia narrativa li va permetre desencallar la seva primera novel·la policíaca, al protagonista de la qual va batejar com Montalbano en reconeixement a Vázquez Montalbán i aprofitant que es tractava d’un cognom corrent a Sicília.
“El personatge de Vázquez Montalbán té molts punts comuns amb el meu Montalbano”, va reconèixer Camilleri, qui va advertir que “si visquessin a la mateixa casa, no estarien gaire a prop”.
La fina ironia va deixar perles com que volia “denunciar les receptes de Pepe Carvalho davant el Tribunal de la Haia per genocidi”.
Quan li van preguntar per la seva promiscuïtat creativa, Camilleri va tornar a recórrer a aquelles llargues converses amb Vázquez Montalbán: “darrere de l’escriptura no hi ha l’artista que busca la inspiració, sinó el resultat d’un exercici constant i diari”.
Les paraules de l’escriptor barceloní ressonaven llavors en boca del sicilià: “Escrius sota la dictadura de tu mateix; després ve la fase de correcció; i, com el formatge o el vi, la maduració i l’envelliment abans d’una nova fase de correcció, fins a obtenir al final la novel·la”, una manera molt gastronòmica d’entendre el procés creatiu literari.
Els paral·lelismes entre els dos autors, el barceloní i el sicilià, són inesgotables: tots dos van arribar a la novel·la des d’altres estrats de la creació, el primer des del periodisme i l’ara mort des del teatre. I tots dos eren confessos d’esquerres, com recordava el llibreter i fundador de BCNegra, Paco Camarasa.
Tots tres podran parlar ara de novel·la negra, de la vida, de la mort i de poesia en el més enllà.
