‘Reggaeton’ contra el poder

Bad Bunny, una de les grans estrelles del reggaeton, havia interromput el seu periple europeu per ser, dimecres passat, juntament amb Daddy Yankee i Ricky Martin, en una multitudinària marxa a San Juan de Puerto Rico per exigir la dimissió del governador, Ricardo Rosselló, a la corda fluixa d’ençà que fa alguns dies se li va destapar una àmplia varietat de comentaris homòfobs i masclistes en un xat. “Faré una pausa en la meva carrera, no tinc el cor ni el cap per fer musica”, havia revelat feia uns quants dies el cantant. “No podem girar l’esquena al poble.”

Davant tal escenari és normal que, en veure dissabte entrar a l’escenari del Sónar un tipus amb ulleres de sol i la cara tapada com un apicultor, sorgissin dubtes al voltant de si aquell personatge era realment Bad Bunny o un impostor. Les primeres rimes, però, van fer bona la primera hipòtesi, confirmada del tot quan, cap al final del xou, l’autoanomenat “conejo malo” es va treure del màscara i, davant la bandera de Puerto Rico projectada a la pantalla, va reclamar allò que molts dels seus fans, mitjançant pancartes, ja havien estat fent durant tot el concert: la “renuncia” de “Ricky”. “Ricky renuncia, Ricky renuncia”, va cantar Bad Bunny amb nombrosos latinos de l’audiència, en una demostració que el reggaeton –per què no?– pot ser també una eina per fer tombar governs. En una hora de concert, compartit amb quatre ballarines, canonades de fum i serpentines, Bad Bunny va extasiar el seu públic amb èxits com Estamos bien, Soy peor i Mia. Un triomf.

El Sónar, aquella mateixa nit, i també amb l’actuació ahir al Grec de la Matthew Herbert Brexit Big Band, va tancar la seva 26a edició, en la qual ha perdut 21.000 espectadors per la gestió de la vaga de riggers i la fira tèxtil que va obligar el festival a fer-se el juliol en lloc de les tradicionals dates de juny, Caldria estudiar, però, si la cancel·lació del concert d’A$ap Rocky (un preu habitual a pagar, com bé sap el Primavera Sound, quan jugues a la lliga de les sempre imprevisibles estrelles de rap) o la pèrdua de referents en el cartell per al públic més veterà del Sónar hi haurà tingut també res a veure.