L’home que va historiar el futur

L’escriptor David de Montserrat i Nonó (Girona, 1972) i Juli Gutiérrez Deulofeu (Figueres, 1964), net i estudiós des de fa trenta anys de la figura d’Alexandre Deulofeu, han escrit a quatre mans L’home que no llegia diaris ( Columna ), la primera biografia d’aquest “farmacèutic de professió però filòsof de la història per devoció” que va ser l’autor d’una teoria apassionant: la matemàtica de la història . Observant la regularitat dels processos socials i els cicles històrics, Deulofeu (l’Armentera, 1903 - Figueres, 1978) va predir, entre molts altres esdeveniments dels segles XX i XXI, que l’Estat espanyol desapareixerà l’any 2029.

David de Montserrat, coautor de la novel·la Lliures o morts (2012), va ser coproductor i creador del documental Alexandre Deulofeu, l’historiador del futur , emès per TV3, del qual va ser assessor i protagonista Juli Gutiérrez Deulofeu. Ell viu al mas Deulofeu d’Ordis i ha publicat diversos llibres per divulgar el llegat del seu avi, que no era cap visionari, sinó un científic que volia evitar que la humanitat repetís els seus errors, que no són pocs. Amb el material reunit per a aquell documental, De Montserrat i Gutiérrez es van plantejar el projecte d’escriure plegats una biografia de Deulofeu, a partir de fonts tan fiables com els seus propis escrits personals, especialment la seva correspondència.

En vida, la teoria de Deulofeu no va tenir gens d’èxit, entre altres coses pel buit que li fa fer la premsa del règim com a personatge d’antecedents republicans i separatistes. En part, per això no llegia diaris. Entre la intel·lectualitat, la seva obra va tenir admiradors com ara Dalí i Francesc Pujols, però també crítics acèrrims com ara Jaume Vicens Vives i Josep Pla.

El 1934, Deulofeu ja va apuntar la desfeta de Iugoslàvia “en dues o tres repúbliques completament independents o bé confederades”, i el 1941, quan els nazis semblaven imparables, va assegurar que Hitler perdria la guerra. El 1951 va vaticinar que, al voltant de l’any 2000, l’URSS es desintegraria en multitud d’estats. “Em sap greu que no arribés a veure la caiguda del mur de Berlín i tot el va passar després”, diu el seu net, graduat en història. Per a ell i David de Montserrat, el seu biografiat no és cap Nostradamus del segle XX, sinó que el seu perfil té més a veure amb el d’un analista de big data. La seva és una història apassionant, que es llegeix com una novel·la amb un Quixot lúcid i incomprès.