Llibres

A punt per a la guerra

El 1713, quan Catalunya es va quedar sense aliats, va afrontar la guerra com qualsevol estat, revela el llibre ‘1713. La preparació de la guerra dels catalans’

Catalunya tenia una important cultura militar, com altres estats

“Ni guerrillers, ni desordre, ni resistència, Catalunya va afrontar la guerra com un país normal, en defensa del seu ordenament jurídic i institucional i utilitzant, amb voluntat de victòria, els mecanismes militars que eren al seu abast”, escriu el catedràtic de didàctica de la història de la UB, Francesc Xavier Hernàndez Cardona, en el pròleg del llibre 1713. La preparació de la guerra dels catalans, de Francesc Serra i Francesc Riart, que acaba de publicar Rafael Dalmau Editor, una editorial que, justament, avui, 11 de setembre, commemora els seus 50 anys d’existència amb un petit acte al migdia en la Setmana del Llibre en Català a Barcelona.

El llibre de Francesc Serra i Francesc Riart –el primer, especialista en la recerca sobre la guerra de Successió, i el segon, dibuixant i documentalista especialitzat en arqueologia i història– explica, sobretot, la logística de la guerra per part dels catalans. Com van preparar-la les institucions catalanes després que fossin deixats sols davant l’exèrcit borbó per les potències aliades austriacistes, com es van aixecar els nous regiments de soldats, com es van contractar les unitats ja formades o com es finançava el proveïment d’uniformes i d’armes.

Per tal de contestar a totes aquestes qüestions, Serra i Riart publiquen, per exemple, una nòmina de bona part de l’oficialitat de l’exèrcit català durant el bienni 1713/1714. També han pogut reconstruir les plantes de tots els regiments i els oficials majors i els de les companyies, i han localitzat la identitat i la naturalesa d’alguns d’ells.

Els dos autors ofereixen també xifres rigoroses sobre la quantificació d’aquest exèrcit català i fan una estimació real i força ajustada dels seus efectius. “Calculem que l’estiu del 1714, l’exèrcit català va tenir un màxim d’uns 12.000 efectius a Barcelona i entre 2.500 i 3.500 a la resta del país, però amb moltes variacions”, comenta Francesc Riart, que vol destacar que, tot i les dificultats, “la Generalitat va encarar la guerra com ho havia fet sempre, com un estat normal, perquè, de fet, des de la seva fundació, així havia actuat sempre davant dels nombrosos conflictes armats que havia tingut”.

Riart i Serra volen posar en evidència en el llibre l’oblit que hi ha hagut tradicionalment de la història militar de Catalunya. “El treball que teniu a les mans no té res a veure amb aquesta cultura negacionista. Els autors parteixen de l’evidència que la Catalunya de principis del segle XVIII era un Estat constitucional, i que com a tal mantenia, en tant que no l’havia perdut mai, una important cultura militar assimilable o superior, a la de la majoria d’estats d’aquell període”, escriu Hernàndez Cardona en el pròleg del volum, que es clou amb un apèndix terminològic per entendre el lèxic referent a la guerra de principis del divuit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia