Cinema

Parlar de “la por i les emocions humanes”

“El títol de La trinchera infinita fa referència a aquest tancament tan llarg –explica Aitor Arregi–, però també al fet que hem intentat reflexionar també sobre fins a quin punt es tanquen els conflictes, fins a quin punt per a alguns la guerra va acabar el 1939 i d’altres encara no n’han sortit. Potser hem d’assumir que els conflictes no s’acaben, es transformen.” Arregi, juntament amb Jose Mari Goenaga i Jon Garaño, és responsable (amb diferents combinacions) de títols en basc tan notables com ara Loreak i Handia, i els tres firmen la direcció de La trinchera infinita.

Jose Mari Goenaga, coguionista del film amb Luiso Berdejo, no sabia què eren els talps, nom amb què es va batejar la gent que va viure amagada després de la Guerra Civil. “La idea va sorgir el 2011 en aquest festival després de veure el documental 30 años de oscuridad, d’una productora amb què sempre hem treballat. Narra la història de diferents talps, especialment la de l’alcalde de Mijas, Manuel Cortés.”

La idea, hi afegeix Goenaga, “és explicar tota la història del tancament d’un personatge, amb el punt de vista del talp, o almenys sense allunyar-nos-en, que tot el que vegi l’espectador sigui el que aquest home pot veure”. Antonio de la Torre i Belén Cuesta interpreten el talp i la seva dona.

Aitor Arregi creu que en part és una pel·lícula política: “Absolutament tot és política. Les històries estan ambientades sempre en contextos que estan impregnats de política, i en aquest cas segur que més, perquè comença amb la Guerra Civil i acaba el 1969. A més, el protagonista és un regidor que s’amaga.” Però defensa que, per sobre de tot, “és una pel·lícula sobre la por i les emocions humanes, i sobre un matrimoni”. “Al zulo, s’hi fica ell, però també ella, i hem posat a l’epicentre els personatges i la seva psicologia, els dubtes, incerteses, com et va desgastant aquesta situació extrema.”

Jon Garaño comenta que explicar la història des del punt de vista del talp “semblava una limitació, però va ser un avantatge”: “Perquè teníem molt clar com havia de ser la pel·lícula.” “Per explicar 33 anys de les seves vides vam utilitzar el·lipsis, ens centrem en moments concrets i fem salts d’anys.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Un incendi malmet part d’una exposició al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

salt
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós