Llibres

Xenofòbia de llarg recorregut

Carme Riera recupera 25 anys després en una edició especial el llibre ‘Dins el darrer blau’, sobre els jueus a Mallorca

“A l’illa, fins fa no gaire encara es tenia en compte qui tenia llinatge dels jueus conversos”

“Quan el vaig escriure, pocs llibres se n’havien escrit, sobre el tema, i cap d’ells feia referència als tres jueus que van ser cremats vius per la Inquisició”, explica l’escriptora Carme Riera. Fa referència al llibre Dins el darrer blau, del qual, amb motiu dels seus 25 anys de publicació, Edicions 62 ha tret una edició especial amb epíleg de Manuel Forcano.

L’obra se situa a Mallorca entre el 1688 i el 1691, anys en què la Inquisició va ser especialment activa contra els anomenats xuetes, cristians conversos, però que provocaven el recel dels que es consideraven cristians de debò. “Un sentiment que pot semblar, per als qui no són de Mallorca, que queda lluny, però per un cert atavisme ha perdurat fins fa ben poc. Els cognoms jueus sempre han provocat recel a l’illa”, va explicar ahir Carme Riera en una trobada a la premsa.

Riera va intentar que els fets que va novel·lar no fossin anacrònics: “Vaig intentar no utilitzar cap paraula que no estigués documentada al segle XVII.” L’obra es basa en el fet que un grup de jueus, davant la forta pressió que rebien, van intentar fugir amb vaixell, però una tempesta els va obligar a retornar i van ser detinguts. Trenta-set d’ells van ser condemnats a la foguera, dels quals tres van ser cremats vius per no haver abjurat del judaisme.

“Aquesta novel·la va representar una manera de demanar perdó i crec que a hores d’ara té vigència com a denúncia del racisme, la xenofòbia i la intolerància”, va dir Riera, que va explicar que als anys noranta una dona descendent d’una de les persones que van morir a la foguera va demanar al Tribunal Suprem el canvi del cognom Pomar per Homar amb l’argument que quan morís no li agradaria que els seus “ossos fossin desenterrats”.

Quan va sortir Dins del darrer blau per primera vegada, molta gent d’origen jueu se li apropava per donar-li les gràcies, “però altres em deien que la roba bruta es renta a casa o que era massa comprensiva amb l’aristocràcia”. Pel que fa a aquest aspecte, Riera explica que “sembla que els conversos i l’aristocràcia tenien tractes comercial relacionats amb temes marítims”.

L’impuls d’escriure la novel·la té l’origen en la seva infància: “Des que era molt petita em preguntava per què alguns nens mallorquins n’insultaven altres que tenien un cognom i venien d’un llinatge que concitava totes les seves ires.” Va ser tanta la impressió que li produïa aquest fet que un bon dia va preguntar a la seva àvia el perquè. Li va contestar amb molt de seny dient-li que mai havia d’insultar ningú, independentment de quin fos el seu origen.

En la seva primera edició, també fora de Mallorca va remoure les consciències. “A Alemanya –diu l’escriptora– el meu editor no la veia clara, perquè els alemanys encara no volien sentir a parlar sobre temes que en certa manera connectaven amb el seu passat.” Finalment, una altra editorial va assumir el repte d’editar-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona