Es projecten bones vibracions

El 21è congrés d’Europa Cinemas ha tingut lloc aquest any a Lisboa, una trobada bianual que ha aplegat més de cinc-centes persones, la majoria exhibidors, distribuïdors i agents vinculats al sector cinematogràfic vinguts de 38 països. La xarxa –la més important enfocada als films europeus– aplega actualment 1.232 cinemes (3.123 pantalles) d’un total de 43 països. Després de dos dies de conferències, debats i tallers, els assistents –entre ells una delegació del cinema Truffaut de Girona, membre de la xarxa des de l’any 2001– s’han pogut fer una idea i projectar una panoràmica d’un sector, el cinematogràfic europeu, afectat com la resta d’importants canvis i encara adaptant-se a aquesta era hipertecnològica.

Reimaginar l’experiència cinematogràfica i les estratègies de com atraure les audiències més joves han estat el leitmotiv durant altres edicions i encara ho continua sent ara ja superada la fase d’adaptació al cinema digital. Una edició, novament conduïda pel mestre de cerimònies Michael Gubbins i que, com és habitual, pren un major interès quan es concreten experiències i models. En aquest sentit, el més interessant va ser escoltar exemples i models de gestió d’altres cinemes independents i alternatius, com és el cas de l’associació sense ànim de lucre italiana America Piccolo, integrada per joves i dinàmics activistes que van lluitar per salvar un cinema històric al barri del Trastevere de Roma ocupant-lo contra l’especulació immobiliària, dormint-hi i mostrant films obertament. Van començar fent projeccions a l’aire lliure, multitudinàries, que no només van atraure l’atenció de veïns sinó també de cineastes de renom del país –com Nani Moretti, Paolo Sorrentino i Roberto Benigni– que no van dubtar a recolzar la iniciativa fins a aconseguir revitalitzar aquell cinema de barri. Actualment complementen l’oferta de cinema amb una biblioteca i una sala d’estudi i són molt actius a les xarxes (amb més de 55.000 seguidors).

Aquest és un dels exemples que més aplaudiments va aixecar, perquè a més d’integrar joves a un projecte cinematogràfic ha sabut connectar amb la comunitat. Com va declarar Michael Gubbins: ”L’objectiu és l’experiència social i per reeixir cal crear un ambient atraient en què la gent vulgui ser allà, lluny de casa.” Per assolir aquest propòsit, una de les paraules clau més escoltades a les xerrades va ser, precisament, connectar. Com? Els relats compartits al llarg dels dos dies van mostrar que calen espais acollidors; que els ambients accessibles porten noves audiències i un públic més divers i que és convenient construir lligams sincers i duradors amb les comunitats locals. Així mateix, la col·laboració entre exhibidors i distribuïdors amb associacions locals, grups, individus i agents implicats és la clau per a la sostenibilitat.

Entre altres propostes més concretes que han ajudat a impulsar l’hàbit d’anar al cinema, ressalta l’èxit que està obtenint en xarxes de cinemes holandesos i alemanys el model de subscripció. Per exemple Cineville, una xarxa que ha impulsat un model de subscripció mensual similar al que fan les plataformes de VOD com Netflix, HBO o Apple TV. Ho van corroborar els entusiastes representants dels cines Kino de Rotterdam i De Filmhallen d’Amsterdam, units per la causa. La subscripció mensual és a un preu molt llaminer al voltant dels 21 euros (els joves tenen la quota més econòmica) i ja és molt àmplia la comunitat de joves cinèfils que no se’n perden ni una, ni que sigui una sessió d’Andrei Rublev de Tarkovski que, com van explicar, no hi cabia ni una agulla. Admirable. Com es va indicar, la gent jove està molt acostumada a aquest sistema de pagament, el repte més aviat és en la “fidelitat”, com va dir irònicament Gubbins.

La 21a edició, a diferència de les anteriors, s’ha saldat en un ambient molt més positiu. Tant que fins i tot s’ha acusat de “massa”. Amb tot, això és el que ha donat aquest congrés farcit d’històries de verdader èxit. I és per això que la tornada encara anima més el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona que gestiona el Truffaut, esperançats que el projecte del nou Modern impulsi encara més del que ha fet fins ara aquesta voluntat d’apropar amb una oferta alternativa i cultural el cinema a la ciutadania. Amb dues sales, un equipament més modern i amb l’ajut dels molts agents i associacions que hi col·laboren, el futur és prometedor. I qui sap si motiu per a presentar-lo en el congrés bianual que coincidirà amb el vintè aniversari de la sala gironina.