Des de Grècia amb amor

Mary Norris és coneguda als Estats Units com The Comma Queen, és a dir, La Reina de la Coma, perquè més de trenta anys va ser una respectada correctora de la mítica revista The New Yorker, que aplica un ús generós d’aquest signe de puntuació. “Jo no em presento al món com La Reina de la Coma, eh? Ja posats, prefereixo La Deessa de la Prosa”, comenta Norris en to divertit.

Fruit d’aquella experiència va publicar Between You & Me, que es va convertir en un best-seller i en què recollia anècdotes de la seva professió. Aquell èxit va propiciar poder publicar el llibre que ara presenta, relacionat amb una altra passió de Norris: Grècia. Amb reclams com la pel·lícula de Monty Python Els herois del temps. “A l’escena on Sean Connery fa d’Agamèmnon, aquella terra eixorca em va hipnotitzar..., tot i que després vaig saber que es va rodar al Marroc, i no a Grècia.”

A Mi gran odisea griega. Las aventuras de ‘The Comma Queen’ (publicat per Larousse amb traducció de Juan Carrillo), Norris desplega amb un afinat i sempre present sentit de l’humor –que manté en persona, amb una veu lleugerament trencada i una mirada, d’ulls grisos, simpàtica i intel·ligent– un ventall de temes relacionats amb l’hel·lenisme. “Pensava que havia escrit un llibre de literatura de viatges, però als Estats Units el van etiquetar de memòries”, i encara es podria afegir tractat lingüístic –una altra de les passions de Norris– i un dietari carregat d’anècdotes personals.

Nascuda a Cleveland el1952, Mary Norris relata que un dels orígens de la seva fascinació per Grècia prové del fet que el seu pare no li va deixar estudiar llatí “perquè és una llengua morta”. Quan tenia trenta anys, després d’un viatge a Grècia –el primer dels vuit que ha fet en total, amb estades d’un màxim de tres mesos– no només va estudiar llatí, també grec antic i modern.

L’obra és una declaració d’amor de Norris a la llengua, la mitologia i la cultura gregues; una terra d’oliveres, de glops d’ouzo, amb l’exotisme d’un alfabet “que ha arribat als nostres tatuatges”; hi fa interpretacions de la mitologia com ara veure Atena com una icona feminista; mostra les empremtes que el grec ha deixat en el nostre vocabulari... En definitiva, una base teòrica i amena, dividida en vuit capítols, perquè siguem conscients que som hereus del món clàssic. “Un crític va dir que el meu llibre és un laberint... i em va encantar!”, explica Mary Norris tot rient.