John Prine, el més admirat
L’influent cantautor nord-americà mor als 73 anys, víctima del coronavirus
Si l’èxit es mesurés per l’admiració i reconeixement que et professen els companys d’ofici, John Prine, influent cantautor nord-americà mort ahir als 73 anys després d’uns quants dies ingressat a l’hospital per culpa del coronavirus, seria, inqüestionablement, un dels músics amb més èxit del planeta. Bruce Springsteen, Carole King, Jeff Tweedy i Joan Baez, entre molts altres, retien ahir homenatge a un dels songwriters definitius de la música dels Estats Units dels últims 50 anys, amb una ploma equiparable, en cançons com Sam Stone (aproximació a l’infern narcòtic dels veterans del Vietnam) o Paradise (sobre un poble, el del seu pare, afectat per la gran indústria minera) a la de grans noms de la literatura. Bonnie Raitt, una de les moltes veus que van adaptar Angel from Montgomery, comparava, en aquest sentit, Prine amb Mark Twain i, Bob Dylan, amb qui molts van entestar-se a comparar-lo quan, l’any 1971, va debutar amb un disc homònim, amb Marcel Proust.
Inèdit a Catalunya
Enaltit, ahir, com un veritable tresor cultural dels Estats Units, Prine no va arribar mai a tenir a Catalunya l’estatus que se li brindava no únicament al seu país sinó també en països com Alemanya, Holanda el Regne Unit, on va actuar sovint i, fa dos anys, va presentar el que haurà estat el seu darrer treball d’estudi, l’elegíac Tree of forgiveness, publicat, com tots els seus treballs des del 1984, pel seu propi segell: Oh Boy Records. Àlbums com John Prine (1971), Sweet revenge (1973) i Bruised orange (1979) es consideren fites de la cançó d’autor nord-americana; les seves obres de maduresa figuren, de ben segur, entre el més destacat de la seva trajectòria (Fair & Square, l’any 2005, va endur-se un Grammy) i les seves cançons, com va posar-se en relleu en el disc de tribut Broken hearts & dirty windows, amb aportacions de Bon Iver, Drive-by Truckers i My Morning Jacket, van ser també un far per a músics de generacions més joves.
