Música

Música, si la connexió no falla

radiografia

Les escoles de música s’han adaptat per continuar l’activitat en línia

Subratllen l’esforç de treball i d’adaptació de professorat i alumnes

Montserrat Cristau i Rafel Rustey són professors de l’Escola de Música Moderna de Girona (EMMG). També són parella i, com la majoria de gent, davant l’excepcionalitat que ens toca viure, s’han hagut de readaptar laboralment. En el seu cas: reconvertir la llar familiar en aules i estudi per continuar oferint classes als seus estudiants, de cant ella –la tasca de la direcció de l’escola, a banda– i de bateria ell. El problema principal no ha estat insonoritzar la casa, amb un matalàs inclòs en una de les habitacions, sinó coordinar-se per no interferir-se sonorament l’un a l’altre, amb un agreujant afegit: la seva filla, la Clàudia, que també és artista, aquests dies està gravant nous temes amb l’Orquestra Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro.

Aquest és només un exemple de la complexitat que els toca viure a molts músics, en aquest cas a uns que es dediquen a exercir de professors. I és que, seguint les instruccions de confinament per prevenir la Covid-19, tant les escoles de música com els conservatoris van haver de tancar les portes el divendres 13 de març. A partir d’aquell moment, la direcció dels respectius centres d’ensenyament musical van plantejar-se noves estratègies per continuar amb l’activitat. Classes virtuals: impartides des de casa i rebudes des de casa.

Els professors s’han vist abocats per les circumstàncies a utilitzar més que mai diferents plataformes en línia que els permetin continuar impartint les classes. A més de les sessions d’instrument, que principalment són individuals, també en fan algunes de col·lectives. Per exemple el Conservatori de Música Isaac Albéniz , que no ha deixat d’impartir classes col·lectives d’instrument ni els assajos de cant coral. Una altra iniciativa és la publicació de vídeos a les xarxes socials. El 16 de maig, sense anar més lluny, presentaran al seu canal de YouTube la cançó Hymn to freedom, a càrrec d’un centenar d’alumnes. El Cor de Cambra, el Cor Jove, l’Orquestra de Corda, el Grup de Vent Simfònic, així com grups de cambra i alumnes de grau professional, participen en aquest projecte sota la direcció de Lluís Caballeria, Alfred Cots, Jorgelina Giordano, Isabel Mantecón i Pili Sanz. L’equip directiu del centre, encapçalat per la directora acadèmica, Anna Cassú, ha elaborat també vídeos instructius, com ara sobre com tenir cura dels instruments, que ajudin els alumnes en aquests dies de confinament. “L’estudi de la música requereix molta constància i, per això, el professorat col·labora al màxim perquè els alumnes no abandonin el seu treball”, ha declarat la directora, Marta Morera. L’estat d’alarma provocat per la Covid-19 ha obligat a endarrerir la preinscripció a les proves d’accés al grau professional del curs que ve, així com la preinscripció al nivell elemental. Les dates definitives no es podran establir fins que no s’aclareixi quan acabarà la situació de confinament. I ara per ara, no hi ha res decidit oficialment.

Escola de Música Moderna de Girona

“Treballem les emocions i el contacte directe professor-alumne és essencial”

Cada escola té la seva particularitat i la de l’ EMMG , que gestiona Artelier SCCL, és que no és una empresa sinó una cooperativa (que també gestiona l’Escola Municipal de Música Conrad Saló de la Bisbal d’Empordà). Per això, com explica la directora i també professora de l’EMMG, Montserrat Cristau, “entre tots vam haver de pedalar per no perdre la feina i adaptar-nos a la nova realitat”. També, com afegeix, “pel deure que tenim amb els nostres alumnes”. No ha estat fàcil la reconversió, admet, i ha calgut un esforç “titànic” a l’hora d’adaptar continguts i que els professors “canviéssim de xip”. Diu que tothom s’hi ha implicat i que s’han buscat recursos i eines per ajudar el professorat a tirar endavant les classes i mantenir el contacte estret amb els estudiants. “Si la proposta de seguiment telemàtic ha tingut una bona acollida ha estat gràcies a la comprensió, flexibilitat, entrega i ganes de seguir treballant junts. Sabem que treballar des de casa obliga a canviar les dinàmiques i a crear noves rutines, així que estem enormement agraïts per l’esforç que han fet i segueixen fent els nostres alumnes”, manifesta. Entre els aspectes positius que s’han trobat, hi ha el fet que els alumnes s’autogestionen millor i estan aprenent a autoavaluar-se: “Notem que han crescut i s’impliquen més, arran del fet de gravar-se i escoltar-se pel fet d’enviar els àudios.” Tanmateix, admet que la situació minva l’estat anímic del principi, perquè es nota també un cert cansament d’aquesta situació. Sobre si voldria continuar així el curs vinent, ho té clar: “Treballem les emocions i el contacte directe és essencial. No només fem classes per aprendre la tècnica, sinó que volem que la música sigui un canal per expressar-se.” Davant aquesta situació no els queda més remei que continuar adaptant els currículums a l’estat de confinament, perquè ara per ara no es poden fer exàmens, i continuar fent petites produccions que publiquen a la xarxa. “Cal aprofitar les noves tecnologies per motivar-nos a fer música.”

Genís Bou, músic i professor de l’EMMG

“Sobretot es perd la comunicació no verbal”

Genís Bou (la Bisbal d’Empordà, 1985) és saxofonista, flautista, compositor i arranjador especialitzat en jazz i música moderna que, entre altres, porta la batuta de The Gramophone Allstars Big Band . També ho combina amb la tasca de professor de música, “per sort”, com reconeix, conscient de la situació que pateix el sector musical, sense possibilitat actualment de fer concerts, i encara menys gires. És dels que no ho veien gens clar de fer les classes en línia, sobretot, com remarca, per als més petits, perquè són menys autònoms i pel fet de no sentir prou bé el so dels instruments. La seva sorpresa va ser descobrir que les classes es poden fer amb certa tranquil·litat, gràcies al fet que els nens estan tecnològicament més preparats, i malgrat els condicionants del so que li arriba. “Tampoc puc apreciar gaire bé la posició de les mans de l’alumne quan toca un instrument, i sobretot es perd la comunicació no verbal. Bé, això ja ho recuperarem quan tornem a treballar a l’aula”, declara. Per això, creu, el canvi de xip ha estat “replantejar-se tot el que fem i com ho fem”. Tecnologia a banda (talls, delays, compatibilitat...), on es troben més problemes, lògicament, és a les assignatures de combo, en què tot es complica ja que cada alumne ha de gravar-se individualment i enviar-ho perquè així es pugui muntar digitalment. En aquest sentit, diu que els ha resultat un al·licient i detecta més implicació i dedicació en la majoria d’estudiants. Malgrat això, hi ha parts de la disciplina que se’n ressenten més i no fer-les presencialment és impossible. Com el fet de poder tocar en grup, perquè individualment va millor del que s’imaginava. Pel que fa al retorn a la normalitat, té clar que serà impossible tocar amb mascaretes els instruments de vent, i el contacte físic proper ho farà tot més complex. Examinar també ho veu molt complicat i, com la resta, estarà pendent de quines mesures es prendran.

Escola de Música de Palafrugell

“Acompanyem els nens i nenes, i no només per ser músics”

Rita Ferrer, la directora d’aquesta escola que celebra 50 anys i que és centre autoritzat d’ensenyaments artístics professionals , reconeix que arran de l’ordre de tancar les portes dels centres d’ensenyament només tenien dues opcions: “adaptar-se o morir”. Així de literal s’expressa. Ara, passat un mes i mig i havent dedicat el triple de temps per tirar endavant la feina, fa una valoració positiva de com està anant, ateses les circumstàncies. “L’acceptació és molt alta entre l’alumnat i només hem tingut alguna baixa, cap d’aquells estudiants que encaren la carrera professional”, declara. Remarca que per cada hora dedicada a preparar una classe de llenguatge ara en necessiten deu, d’hores, perquè les classes necessiten més preparació i perquè els treballs individuals que reben després els han d’escoltar un a un. Han notat que els alumnes estudien més que abans. Tanmateix, mirant al futur i per quan torni la normalitat assegura que, per descomptat, tornaran a les classes presencials: “No és el mateix, el so que ens arriba no es pot valorar igual.” A més, remarca, “acompanyem els nens i nenes i no només per ser músics. Una cosa és fer història de la música, l’altra classes instrumentals”. Tampoc és el mateix, diu, fer classes individuals que no pas grupals. I pel que fa a l’avaluació, no saben com hauran de fer els exàmens ni quan es faran les preinscripcions per al curs vinent. “Tot està aturat i haurem de continuar així, sempre que la connexió no falli.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia