Arts escèniques

Crítica

dansa

Una litúrgia del cinisme gamberro

El sarcasme de Faura combina ball ‘pop’ amb versos litúrgics ‘pervertits’

Pere Faura coreografia a partir de plantilles. Després de la seva trilogia sobre l’art (amb una fatídica Sweet tyranny) ha decidit transformar la precarietat dels ballarins (i el seu anonimat) en tot un rèquiem. Ho fa acompanyat amb la contundència de Telemann Rec (Aurora Bauzà i Pere Jou), que han passat del pub irlandès d’Aquella nit (Villarroel 2019) a la música sacra laïcitzada pels musicals de Bob Fosse. El coreògraf, dèiem, ha tornat a donar-se la carta de Creador Totpoderós i ha acoblat la coreografia d’All that jazz amb els quadres de rèquiem, pervertint-ne la lletra i amb la seva dèria sobre l’extinció de la dansa i els ballarins. Serà l’última peça de Faura? Només un avís per a navegants: ell adora els zombis.

L’aparició final de Pere Arquillué acaba de reblar el clau i demostrar que la paraula arrossega i s’empodera, deixant als ballarins de l’èxit les escorrialles més insatisfactori. Faura fuig de la grandiloqüència eterna de les catedrals i opta pels escalfadors, mallots i cuir més pop i caduc. El seu cinisme és gamberro i, ara, juga a ensenyar-lo des d’un canvi constant d’angles per a un públic assegut (i ben separat) a tres bandes. La vida dels espectacles de dansa són tràgicament breus i, per això, rebateja la casa de la dansa a Catalunyacom el Mercat de les Morts. Perquè l’equipament no es cansa de donar vida a projectes que es llangueixen en molt poques funcions. Sarcàstic, en realitat, reclama que la dansa superi l’omnipresència del text. Potser per això el Glòria heavy metal final (reproduint els moviments de Liza Minnelli a Cabaret) porten a l’èxtasi de l’últim ball de la discoteca (abans de la Covid-19).

Rèquiem nocturn té una frescor marca de la casa. Compta amb un repartiment eclèctic, tant generacionalment com de tradició artística. Però en tots hi ha les ganes de provocar, jugar, ballar i cantar més enllà del que imposi la Conferència Episcopal, o el temple de la Royal Shakespeare. Gamberro i visionari fins a la medul·la. Del DEP al GEP (Gamberro En Pau). Seductor.

Rèquiem nocturn
Coreògraf: Pere Faura
Dimarts, 7 de juliol (fins al 9) al Mercat de les Flors. Grec. Torna a fer temporada del 5 al 14 de febrer.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA