Amb els zombis es pot fer de tot

El fet que s’hagin estrenat al mateix temps a l’Estat espanyol fa que, a la manera d’un joc, posem en relació dos films (Little monsters i Zombi child) que demostren com amb els zombis es pot fer de tot i variat. Pel que fa a Little monsters, una producció comercial australiana escrita i dirigida per Abe Forsythe, és una comèdia que, començant a ser-ho amb les baralles d’una parella, canvia d’argument amb l’aparició sobtada d’uns zombis en una base de l’exèrcit nord-americà que limita amb una mena de parc temàtic on acudeixen els nens d’una escola menats per una professora interpretada per la carismàtica Lupita Nyong’o. Els petits monstres també hi arriben acompanyats de l’oncle d’un d’ells, al qual li agrada vestir-se de Dark Vader, una picada d’ullet a la gran Lupita, present a les últimes entregues de La guerra de les galàxies.

Llàstima que Little monsters no treballi la relació dels zombis amb una base militar i el seu veïnatge amb un parc temàtic (el control dels exèrcits, amb els seus experiments, i de l’imperi de la diversió) mentre els nens, induïts per la professora, ho viuen com un joc. La cosa es desinfla amb un desenvolupament previsible per a l’entreteniment banal.

Diferentment, el francès Bertrand Bonello, un cineasta molt intencionat, parteix de la idea que un zombi és un mort ressuscitat per un bruixot a través del vudú per convertir-lo en un esclau. Tenint present el cas suposadament real d’un zombificat, l’any 1962 a Haití, per fer-lo treballar com a esclau en una plantació de sucre, Bonello aborda el tema de l’explotació colonialista. Però, ambientada en el present en un col·legi francès d’elit francesa, també hi ha una altra història on la màgia sinistra emergeix en un grup d’adolescents. Els dos mons repiquen buscant la imaginació de l’espectador en aquest film suggestiu i pertorbador que aporta una nova visió política dels zombis.