“El nostre Ken Follet”’

El 2007, Martí Gironell irrompia amb força al mercat literari català amb El pont dels jueus. Aviat es va convertir en un èxit de vendes i actualment ha superat els cent mil exemplars. Tretze anys després presenta Paraula de jueu (Columna), continuació natural i esperada d’aquell èxit. Gironell és un home acostumat a explicar-se en públic, de paraula ràpida i verb constant, com han pogut comprovar milers de lectors que l’han escoltat. Sempre ha actuat igual: “Defenso els llibres a peu i a cavall, a tot arreu, no dono cap llibreria per verda”, i així ha recorregut Catalunya de punta a punta, i aquesta ha estat una de les claus de l’èxit, la proximitat amb el lector.

Per a l’editora de Columna, Glòria Gasch, “Martí Gironell és el nostre Ken Follett, i ho dic amb orgull”. “És una bona continuació i conté els mateixos ingredients de la primera”, així que esperen que tingui el mateix èxit, si bé el mercat ha canviat. “Els llibres que es van vendre del 2002 fins al 2008 mai més s’han tornat a vendre..., tot i que la pandèmia ha fet augmentar els índexs de lectura”, comenta Gasch. Sobre l’obra, assegura que “hi ha usos, costums i gastronomia de l’època, molt ben documentats, com tot el que hi surt; una història d’amor, relacions de poder, conflictes entre jueus i cristians, una mica de màgia..., i tot narrat amb un llenguatge senzill i efectiu i amb una voluntat didàctica i costumista”.

El director editorial del Grup 62, Emili Rosales, opina que “Gironell té una habilitat bastant excepcional, aplica la seva literatura a grans històries, a moments èpics que agraden a molta gent, no només lectors del gènere històric, de qualsevol mena, aquí i a l’estranger, perquè ha estat molt traduït”.

Un cop va enllestir El pont dels jueus, Gironell ja va començar a pensar i treballar en la continuació. “Per mi, aquest és un moment important i emotiu, després de tretze anys”, afirma.

“Una amiga em va fer conèixer la frase «Les grans obres guarden grans secrets de vida», i així ho penso... Em refereixo a la construcció del pont de Besalú, no a la meva novel·la”, aclareix amb un somriure.

Nascut a Besalú el 1971, Martí Gironell, a més de la seva feina de periodista –com ara els articles que publica fa anys en aquest diari i al setmanari La República–, ha continuat publicant, fins a dotze llibres, entre els quals destaquen La venjança del bandoler (premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2008), L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i, entre d’altres, La força d’un destí (premi Ramon Llull 2018). “Sempre m’he pres l’escriptura com un ofici i intento fer-ho millor amb cada nova novel·la”, assegura.

El component històric sempre és present en la seva narrativa. “Em sento còmode amb aquest gènere i amb els temes que toco; si no m’interessessin, no m’hi podria implicar com ho faig. Faig un homenatge al passat, als que ens han precedit; ens agrada la novel·la històrica perquè ens agrada saber què va passar quan nosaltres no hi érem.”

Naturalment, com mana el gènere, el lector es farà una idea més que aproximada de com, “en aquella època, es menjava, vestia, estimava, torturava, governava, parlava...”, i, a diferència d’El pont dels jueus, a Paraula de jueu hi surt Besalú, però també molt Barcelona i fins i tot Girona.

Un dels valors del que escriu és la facilitat d’accedir a tota mena de lectors. “Busco que sigui una lectura senzilla, amb ritme, que sedueixi els lectors. Diuen que fer-ho fàcil és molt difícil.”

Pel que fa a l’obra, Martí Gironell explica que “El pont dels jueus es tancava quan Pere Baró, el mestre d’obres que havia de reconstruir el pont de Besalú, acabava de llegir la història prèvia del pont. Paraula de jueu comença quan, al segle XIV, comença aquesta reconstrucció”. I això ens porta a “una intriga medieval amb passions, misteris i algun moment de màgia”.

Per tant, la continuació era lògica, si bé també va estar una mica influenciat per l’aclamació popular. “El pont dels jueus m’ha acompanyat al llarg de tots aquests anys perquè no de deixat de fer clubs de lectura, presentacions, rutes, xerrades a escoles, instituts, biblioteques... En molts d’aquests actes sempre hi havia algú que em demanava que en fes una continuació, i jo els deia: «No em facis parlar...», perquè ja hi estava treballant”, confessa l’autor. Però entremig han passat nou novel·les. “Soc un cul de mal seure i sempre tinc moltes finestres obertes, moltes idees i projectes començats en què vaig treballant.”

També com mana el gènere, hi ha molts personatges reals barrejats amb altres de ficticis “però versemblants”. Dels 36 que estan indexats a l’inici de l’obra, en destaquen el protagonista, Yehoya Kim Llombard, un jueu de quinze anys, inquiet i enginyós, rebesnet de Prim Llombard, el primer constructor del pont de Besalú; Ester, una minyona cristiana dolça i resolutiva, que té cura dels malalts de l’Hospital de l’Almoina de Barcelona i que viurà una història d’amor amb el Kim; Pere Baró, mestre d’obres, esquerp i sempre entregat a la feina; Guillem Sanfeliu, lloctinent del batlle de Barcelona, i Nissim beb Rovèn, El Girondí, rabí talmudista que custodia en secret un llibre sagrat dels jueus, el Llibre de la Creació.

Precisament, aquest llibre és a través del qual Gironell aporta un polsim de màgia. “He volgut fer un homenatge a les paraules, al poder que tenen, que pot arribar a ser una arma llancívola. Vull donar a conèixer la força de les paraules.” I una de les maneres de fer-ho és parlar del Llibre de la Creació, perquè a través de les paraules d’aquest llibre es pot crear un gòlem, un dels mites de la tradició jueva. “Les paraules poden donar vida”, afirma Gironell.

L’arrencada de la trama se situa el 1315, quan una riuada destrossa el pont de Besalú que el constructor Prim Llombard havia aixecat tres-cents anys abans sobre el Fluvià. El 1337, les dues comunitats de la vila, cristians i jueus, es decideixen a unir esforços per reconstruir-lo, perquè s’han adonat que és una infraestructura essencial per a l’expansió i la posició comercial de la ciutat. “El pont també ho és en sentit metafòric, entre les cultures jueva i cristiana. Amb amor i respecte, tot seria molt diferent...”, perquè un dels temes de fons és el conflicte entre totes dues cultures, representades per les figures de Kim i Ester.

Hi haurà una tercera part? “De poder, podria, però ara mateix no la veig”. Quedeu avisats.