Llibres

Dins el paisatge hostil

Pep Coll presenta ‘L’any que va caure la roca’ (Proa), una tragèdia rural situada al 1975 i ambientada en un poble del Pirineu amb un grup de protagonistes joves

Pep Coll: “A la novel·la he intentat recollir les il·lusions i desenganys de la Transició”

Pep Coll ha estat un dels pioners de la introducció dels espais naturals en la nova literatura catalana seguint, això sí, la tradició de la nostra novel·la. Autor d’una obra singular, que ha aconseguit milers de lectors, presenta L’any que va caure la roca (Proa), un llarg relat de gairebé 600 pàgines situat durant els difícils anys de la Transició a Malpui, població que el gener del 1975 va quedar aixafada sota una roca, i se’n van salvar set joves que havien sortit de festa. En roda de premsa per videoconferència, Coll ha manifestat la seva intenció: “Volia mostrar des de l’àmbit del camp el que va representar la Transició en les persones de la meva generació.”

Definida com a novel·la coral, s’hi narren les vicissituds d’aquests joves supervivents, d’entre 18 i 28 anys, que després del cataclisme “acaben creant una nova societat, amb una cooperativa, i veient si és possible aprofitar tot allò antic o cal posar fi a tot allò vell, sense oblidar els familiars morts, que han quedat enterrats”. Malpui és el centre d’una geografia literària on Pep Coll ha ambientat novel·les com La mula vella, El salvatge dels Pirineus i els relats de L’home que corria més que el sol. Tal com expliquen els editors, des de la primera línia l’autor deixa clar que torna a Malpui per destruir el poble amb un cataclisme: “No hem sabut mai a quina hora de la nit el poble va desaparèixer de la faç de la Terra. Érem molt joves, llavors, i tot i així ens sentíem els més desgraciats del món. La condició d’hereu ens havia condemnat de per vida a quedar-nos a casa amb els pares i padrins, mentre els nostres germans havien tingut el privilegi d’anar-se’n a la ciutat, a treballar en una feina neta, a continuar els estudis, o a fer el que els vingués de gust.”

El pes amenaçador de la roca i l’hostilitat del medi natural sepultaran les esperances d’una comunitat, però portarà el grup de supervivents a tirar endavant i continuar. El mateix Coll admet que “és el que provoca que els joves es replantegin la seva forma de vida. La caiguda de la roca és com la caiguda del Mur, ara es trobaran lliures i amb el suport d’un professor d’una escola agrària. El poble sepultat al peu de la penya grisa i vermellosa, que des d’allà baix li semblava una bestiassa ajaguda, li confirmà la idea que la roca era la mare de Malpui. Cada població té la seva pròpia mare natural, la qual, un cop l’ha parit, li dona vida i el protegeix.” La novel·la representa així mateix el testimoni de la transformació del camp agrícola i ramader, l’arribada del turisme rural i els esdeveniments, que arriben fins al 2014, quan comencen a aparèixer banderes estelades a la localitat.

L’any que va caure la roca té el component històric i de canvi generacional, i arriba a un moment social diferent al de la primera part, tot i que un crític Pep Coll considera: “La primera part de les revolucions és la destrucció de tot allò que és vell. He intentat recollir les il·lusions i desenganys de la Transició.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona