Comellas és música

En aquest país, no és gaire habitual dedicar un llibre a un músic en vida, i això fa encara més excepcional la publicació de Gonçal Comellas. La integritat musical d’un violinista de referència ( Brau Edicions ), que el músic i doctor en pedagogia Lluís Brugués i Agustí ha escrit sobre la vida i l’obra de Comellas, en el 75è aniversari del seu naixement a la localitat altempordanesa d’Avinyonet de Puigventós, on encara resideix després d’haver voltat per tot el món. De fet, Brugués reconeix que el llibre és absolutament precís i fiable, no només per l’any intens de recerca que ell hi ha dedicat, sinó també perquè ha pogut contrastar-ho tot amb la memòria i la documentació personal de Comellas. També ara, si la pandèmia no ho impedeix, tenen previst fer junts nombroses presentacions del llibre arreu de l’Estat –s’ha publicat també en castellà–, començant avui mateix per Girona, on el Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona ha organitzat un acte a l’auditori Josep Viader de la Casa de Cultura (19 h), amb capacitat per a unes seixanta persones. Hi intervindran també Elisenda Vidal, en representació del Conservatori, i el diputat Albert Piñeira.

“Vaig decidir fer aquest llibre perquè a Catalunya mai no se li ha fet cap homenatge, a Comellas. Amb ell ens coneixíem de fa anys, sense haver tingut mai molt de tracte, i quan li vaig dir que volia fer un llibre sobre ell, primer em va contestar que no, que no s’ho mereixia. Per fer aquest llibre hem tingut llargues converses, en les quals hem parlat sobretot de música, perquè tots dos som uns bojos de la música”, diu Lluís Brugués (Bordils, 1949), que va ser director del conservatori gironí i ha escrit diversos llibres sobre el patrimoni musical gironí i alguns dels seus noms destacats.

Brugués ha indagat en els precedents familiars del protagonista: la nissaga dels Comellas d’Avinyonet es remunta a principis del segle XIII. En tot cas, a l’arbre genealògic de Comellas no hi ha trobat antecedents musicals. “Simplement, de petit va escoltar una orquestra que tocava a la festa major del poble i aquell so el va captivar. Li va dir al seu pare que volia ser músic i ell li va donar suport.”

Gonçal Comellas va ser un nen prodigi, que de seguida va demostrar un talent natural per al violí, però que també dedicava moltes hores al seu estudi. Entre els seus professors destaca Joan Massià, “creador de l’escola violinística catalana, que a més transmetia als seus alumnes una gran formació en cultura general”, segons remarca Brugués.

El 1967, amb només 22 anys, Gonçal Comellas ja va ser el primer concertino de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Antoni Ros-Marbà, i va ser en aquella època quan Yehudi Menuhin el va sentir en un concert al Palau de la Música i li va recomanar que es presentés al concurs Carl Flesch, un dels més prestigiosos d’instruments de corda a nivell internacional, del jurat del qual Menuhin era membre. Comellas no hi va guanyar el primer premi, però Menuhin li va recompensar l’esforç convidant-lo a tocar amb la seva orquestra de cambra, a la catedral londinenca de Southwark. Comellas tenia llavors 25 anys i aquell va ser el començament de la seva “carrera internacional ascendent”.

Fins que l’any 1988, quan tenia 43 anys i es trobava “a dalt de tot” com a violinista, va tenir una distonia focal a la mà esquerra, que el va obligar a deixar el violí i a reinventar-se: va començar a donar classes, com a catedràtic del Conservatori Superior del Liceu, i es va formar per ser director d’orquestra.

Durant la seva llarga trajectòria, Comellas ha fundat diverses formacions: la primera, el 1975, l’Orquestra Catalana de Cambra, que va oferir el primer concert a Sant Pere de Rodes. Posteriorment, es van anar succeint l’Orquesta de Cámara Reina Sofía, l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música, l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’ Orquestra de Cambra Gonçal Comellas i el seu últim projecte, l’Orquestra Unesco Barcelona, amb finalitat benèfica.

El llibre parla també de l’amistat de Comellas amb Josep Pla, Salvador Dalí, Moisès Broggi, Jorge Wagensberg i Jordi Cervelló, i inclou testimonis d’una vintena de persones, sobretot músics de renom com ara Claudi Arimany i els germans Claret, que lloen Comellas i rememoren la seva relació amb ell.

El volum es completa amb quatre annexos: un, amb les obres habituals en el repertori de Comellas; la seva discografia, una relació de gairebé 800 concerts fets com a solista, i un últim apartat amb articles de premsa.