L’Audiència d’Osca confirma la sentència que ordena el trasllat de les pintures murals de Sixena

L’Audiència d’Osca ha confirmat la sentència que ordena el trasllat de les pintures murals del Monestir de Vilanova de Sixena que hi ha al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). D’aquesta manera, s’han desestimat els recursos d’apel·lació que van interposar el Govern i el mateix MNAC a la sentència del 4 de juliol de 2016 emesa pel jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca. La jutgessa va justificar la seva decisió posant en dubte l’existència del contracte entre les monges propietàries del monestir i el MNAC per cedir indefinidament els frescos exposats al museu, i ara la interlocutòria emesa per l’Audiència divendres passat ratifica novament aquest punt. Això no obstant, encara queda recorregut perquè les parts puguin presentar un recurs de cassació.

La sentència que ara ha estat confirmada obliga a restituir els frescos murals originals de la sala capitular del Monestir de Sixena, que estan exposats al MNAC, al seu lloc d’origen. Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de l’any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció de museu.

La sentència dona la raó al govern aragonès, que considera que els béns pertanyen de forma legítima a la congregació de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur sense cap títol jurídic de propietat. En aquest sentit, al seu dia, la jutgessa qüestionava l’existència d’un contracte entre les religioses i el MNAC i també que l’arrencada de les pintures fos l’única alternativa per salvar-les. Segons l’Audiència, no consta que ni les religioses ni la Direcció General de Belles Arts haguessin autoritzat l’extracció.

Quan el Govern va recórrer al 2016 es va emparar en la “digna” actuació de Josep Gudiol i de la Generalitat per defensar el Monestir de Sixena en ple conflicte bèl·lic de la Guerra Civil. En aquest sentit, va defensar que l’extracció de les pintures va ser una “actuació de clara protecció de les mateixes que, amb el pas dels anys, s’ha concretat amb el seu us museístic, amb total acord amb la propietat de les mateixes”.

La interlocutòria ara dictada per l’Audiència d’Osca també fa referència al fet que les religioses de Betlem han abandonat “recentment” les instal·lacions de Monestir de Sixena, per la qual cosa això no suposa cap obstacle per la trasllat de les pintures.

Malgrat tot, la jutgessa d’Osca s’ha oposat en reiterades ocasions a un trasllat provisional dels murals a Sixena fins que no hi hagi una sentència ferma dictada pel Tribunal Suprem, que és on ara es poden presentar recursos a la interlocutòria dictada per l’Audiència d’Osca. S’empara en la “fragilitat” dels frescos romànics davant el risc de desmuntar-los i traslladar-los fins a l’Aragó.