El somni de Pau Casals

Dues exposicions simultànies (una al Museu de la Música de Barcelona i l’altra al Museu Pau Casals del Vendrell, totes dues visitables fins al 18 de juliol) commemoren el centenari de l’Orquestra Pau Casals, que, per al violoncel·lista català, en paraules de Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals, va significar “la materialització d’un somni”. “Després de tenir una experiència professional com a director i com a intèrpret en les orquestres internacionals més grans, el que volia Casals era donar a Barcelona i el seu país una orquestra de nivell”, hi afegeix Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals i comissària de les exposicions. Amb el títol de 100 anys Orquestra Pau Casals. Excel·lència musical i compromís social, la mostra exhibeix objectes i documentació que s’ha conservat al Fons Pau Casals de la Fundació, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a la Biblioteca de Catalunya, al Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), al Gran Teatre del Liceu i a l’Arxiu Fotogràfic de Catalunya, a banda de peces que han prestat particulars, com una batuta cedida pel net de Joan Pich Santasusana, que va formar part de l’Associació Oberta de Concerts amb Casals i que està previst que s’integri a les mostres pròximament. Entre les més destacades, segons Ballester, hi ha el programa de l’únic concert que va fer l’Orquestra Pau Casals fora de Catalunya, l’any 1924 a París. “Pau Casals va voler fer aquesta orquestra amb un nivell excel·lent i amb músics d’aquí, la qual cosa demostra el compromís que Casals tenia per Catalunya”, hi afegeix.

Si bé l’efemèride que commemora l’exposició de Barcelona és el concert que va fer l’Orquestra Pau Casals el 13 d’octubre de 1920 al Palau de la Música, al Vendrell es repassa l’activitat de l’orquestra a partir de l’any 1922, quanal Teatre Fortuny de Reus es va fer el primer concert fora de la capital catalana. Segons Ballester, les exposicions mostren el 30% de tot el que es conserva de Pau Casals. “Casals és un llibre obert”, explicava la comissària amb ironia, referint-se a la quantitat de documentació que hi ha sobre el músic. La mostra, d’altra banda, incorpora una fotografia en grans dimensions del conjunt de músics de Pau Casals, que, malgrat que se’n coneixen els noms, no s’identifiquen. Per tal de facilitar-ne la identificació, a través d’un codi QR els visitants la poden tenir al seu mòbil i, en cas que coneguin algú dels qui hi apareixen, comunicar-ho al Museu.