El formiguer humà

Hi ha obres d’art que tenen una segona vida sense perdre l’essència de la primera. Això és el que li ha passat a La humanitat, un projecte col·lectiu que va endegar Ferran Garcia Sevilla (Palma, 1949) el 2014 i que el 2017 va tenir un final abrupte perquè va ser víctima de la censura. Ara ha renascut dins del cicle Ítem sèries que promou l’artista Vicens Vacca al Casino de Granollers.

La humanitat sorgeix d’un banc de 3.000 vídeos que Garcia Sevilla va reunir amb la complicitat de molta gent, prop de 400. L’artista va demanar “a amics i a amics d’amics” que s’enregistressin amb el seu mòbil caminant, durant trenta segons amb la càmera enfocada al terra que trepitjaven i trenta segons més a allò que tinguessin sobre el seu cap. Li van arribar films d’arreu, d’una trentena de països, i amb tots –no en va descartar cap– va forjar la seva obra, un collage d’imatges en què se superposen els terres i els cels. També hi va incorporar una capa d’àudios de naturalesa diversa: sons, músiques, llengües, sorolls i comentaris. “La humanitat vista com un gegantí formiguer inquiet”, en diu Garcia Sevilla, que entén el projecte amb moltes dimensions, “artística i política, estètica i ètica, inclusiva i relacional”.

“És una proposta visual i sonora que es dirigeix a tot el planeta des de Catalunya. Una experiència de coneixement i de reconeixement. Una invitació dirigida a persones de tot tipus de situació i de pensament. Un document a favor de tots els llocs i de totes les persones que hi han volgut participar”, explica. I justament van ser tres vídeos gravats a Catalunya en què apareixen estelades en una manifestació independentista el que va desencadenar la polèmica. Un denunciant anònim va exigir a Youtube la seva retirada. Es va sortir amb la seva, per bé que temporalment. Finalment, el web del projecte va ser atacat i La humanitat va desaparèixer definitivament d’internet. El PEN Català va fer un comunicat de protesta en el que qualificava de gran ofensiva dins de l’Estat espanyol “per a l’expressió lliure d’opinions polítiques i de qualsevol expressió artística”.

El retorn

Vicens Vacca i el seu equip de col·laboradors l’han rescatat en un muntatge videogràfic que fins al 30 de gener es projecta al Casino de Granollers. És una versió, d’una hora de durada, amb una selecció de fragments dels 3.000 vídeos que s’han ordenat de manera atzarosa, “sense seguir cap jerarquia ni narrativitat, de manera que el terra d’un pot tenir la part superior d’un altre, possiblement a milers de quilòmetres de distància. Una de les múltiples possibilitats combinatòries. És hipnòtic: sembla que avancis cap a algun lloc però no saps on”, sosté l’artista, decidit ara a reactivar de nou el web, la idea filosòfica del qual raona així: “Les societats contemporànies neoliberals som robots ensinistrats. Vivim una era de control i de vigilància en què els poders usen les nostres dades. La humanitat reivindica la zona de llibertat que encara ens queda.”

Es tracta de la segona intervenció del cicle Ítem sèries, que forma part del programa de celebració dels 140 anys d’aquesta entitat granollerina. Vacca l’ha plantejat com una possibilitat de trobada amb l’art contemporani adaptada als temps pandèmics de restriccions. El primer convidat va ser Carlos Pazos, que hi va presentar el seu film Artíssimo. A Garcia Sevilla li agafaran el relleu l’any que ve Pep Duran, Javier Peñafiel i Pep Agut.