Viure del i per al mar

Deu anys ha trigat Ildefonso Falcones a presentar la continuació de L'església del mar, una novel·la que ha fet la volta al món amb sis milions d'exemplars venuts i una adaptació a la televisió en curs. Amb un desplegament digne de l'esdeveniment literari, Falcones va revelar ahir, en una roda de premsa multitudinària, alguns dels secrets d'Els hereus de la terra (Rosa dels Vents/Grijalbo), que per començar reprèn alguns dels personatges com ara Arnau Estanyol o la pèrfida família Puig. Amb tot, l'escriptor ha volgut donar la història principal a un nou personatge, l'Hug Llor. “Tracto d'una part nova de la ciutat, el Raval, i per això calia un nou personatge, a banda que em venia de gust allunyar-me de la Ribera i el seu ambient.”

L'Hug s'ha quedat orfe i intenta guanyar-se la vida en el món de la construcció dels vaixells, d'aquí el pes preponderant que juguen les drassanes en la primera part del llibre. “Barcelona vivia del mar i per al mar; tenia consolats en tots els ports, i va continuar en guerra amb els genovesos i els moros.” En un segon moment, els plans se li torcen, i l'Hug descobreix el món de la vinya a través d'un jueu. “M'encanta el vi i tot el seu univers... Cal pensar que durant l'edat mitjana es bevia vi perquè l'aigua podia estar contaminada; sovint es prenia com a medicament barrejat amb altres substàncies.” L'autor va recordar que a tot l'actual Eixample, aleshores fora dels murs, hi havia vinyers. Ara bé, està convençut que els 800 anys de dominació musulmana van tenir conseqüències en la viticultura. “No sabien com envellir el vi sense que se'ls avinagrés”... i aquest serà un dels reptes del jove protagonista.

L'Hug, convertit en un comerciant de vins, pot viatjar per diferents indrets, una manera, segons Falcones, de descobrir altres escenaris i moments clau, com ara el Compromís de Casp (1412). “Amb Ferran d'Antequera, dels Trastàmara, va introduir-se una casa castellana en el govern, i això va suposar l'inici de la castellanització de Catalunya, no sé si per bé o per mal; això, que ho decideixi el lector.”

Falcones defensa que van impedir governar l'hereu legítim de Martí l'Humà, el comte d'Urgell, que no va poder defensar els interessos dels pagesos, que amb el nou govern van veure molt empitjorada la seva situació.

Altres realitats de la Barcelona medieval, que tenia 40.000 ànimes, va ser l'expulsió dels jueus el 1391. El novel·lista assenyala que el Palau de la Generalitat s'assenta, per la part posterior, sobre una antiga casa jueva. “Els jueus sempre van dependre de la bona voluntat dels monarques, i van tenir unes condicions de vida dures.” Els esclaus també eren presents a la ciutat, sobretot sarraïns que es destinaven al treball dur (els homes) i a les tasques domèstiques (les dones). El també advocat indica que la legislació sobre l'esclavatge era “molt vacil·lant”, fins i tot el papa no acabava de pronunciar-se sobre si els cristians podien ser esclavitzats. “L'Església va acabar decidint que sí.”

La novel·la, de prop de nou-centes pàgines, s'obre amb un mapa de la Barcelona del segle XV. L'historiadora Lucia Conte va explicar alguns dels punts d'aquest barri extramuros que aleshores era el Raval, i va recórrer amb un seguici voluminós de periodistes i llibreters alguns dels escenaris de la novel·la, com ara les Reials Drassanes, avui el Museu Marítim. Al Raval s'instal·laven els convents, els monestirs i els hospitals, que atenien peregrins, malalts i orfes. El gran hospital de la Santa Creu, el més antic d'Europa, es va crear el 1401 aglutinant petits centres. “L'hospital proporciona una font d'informació fonamental gràcies als seus llibres de registres, on apuntaven tot el que compraven i qui entrava.”

Aquesta ha estat una de les fonts d'Els hereus de la terra, que engega el 1387
i abasta trenta anys d'història. “M'agrada buscar el
detall, la casuística que m'ajudi a imaginar l'ambient, i per això llegeixo molt, però no és tant documentació com estudi. La satisfacció? Quan el llibre està acabat.”