música
concert
El gust per l'aventura
Jackson Browne s'alia amb Raúl Rodríguez i diversos músics catalans a ‘Song & Son', dissabte a Barcelona
“En Raúl em va dir que podia donar un altre color a les meves cançons... i hi vaig confiar”
L'històric cantautor nord-americà Jackson Browne ha col·laborat insistentment amb músics catalans i espanyols d'ençà que, fa ja més de quinze anys, va llogar amb la seva dona un pis a la Vila de Gràcia que visita habitualment. Ha estat allà, principalment, on l'insigne compositor de Take it easy i These days ha assajat aquest últim any amb el guitarrista i antropòleg Raúl Rodríguez, fill de Martirio, i els instrumentistes catalans que toquen habitualment amb aquest últim (Aleix Tobias, Guillem Aguilar i Mario Mas) l'espectacle Song & Son, un encàrrec del Festival de Flamenc de Nova York que, dissabte, arribarà a l'Apolo de Barcelona (20:00h) en el marc d'una gira per l'Estat que arrenca avui a Madrid.
Que Jackson Browne, a diferència del que farien altres déus nord-americans de la cançó, deixi grapejar el seu totèmic repertori per un sevillà 26 anys més jove que ell i provinent d'una tradició musical, en principi, molt allunyada, denota confiança i, sobretot, gust per l'aventura. “En Raúl em va dir que podia donar un altre color a les meves cançons... i simplement hi vaig confiar”, confessa Browne, que va descobrir les virtuts de Rodríguez quan aquest exercia de guitarrista de Kiko Veneno. “Versionaven Take it easy, la qual cosa era molt amable per part seva. Més tard em van recomanar Son de la Frontera [un grup, ja dissolt, en el qual Rodríguez incorporava el tres cubà, un instrument derivat de la guitarra] i em va semblar una gran, gran banda [Browne, en una entrevista a la influent revista Mojo el 2005, parlava del “millor grup nou que havia sentit aquell any en qualsevol gènere”]. I, finalment, quan l'any 2006 vam venir de gira amb David Lindley, vam coincidir bastant. Recordo passar un dia sencer amb ell a Sevilla i adonar-me d'un munt de connexions entre en Raúl i en Lindley, que havia tocat flamenc de petit i, fins i tot, havia guanyat concursos de banjo tocant flamenc! En Raúl és un tipus amb bon gust i un gran sentit per a l'aventura. I, com Lindley, és conscient que el flamenc, així com altres músiques, vénen d'un lloc i es dirigeixen cap a un altre.”
Tradicions entrelligades
Honorat pels elogis, i assegut al seu costat en un bar de la plaça de la Virreina, Raúl Rodríguez defensa el sentit i la naturalitat de Song & Son, ovacionat amb passió quan, el març passat, es va representar a Nova York. Qui l'encaixoni en les típiques excursions musicals exòtiques de músics famosos anglosaxons només ha d'anar dissabte a l'Apolo per comprovar que no és així. “Els amics dels meus pares eren la gent de Veneno, Pata Negra, Smash, Gualberto... Vaig créixer amb ells i a tots els encantava la música nord-americana, especialment la de Califòrnia. És difícil escoltar Pata Negra i no ensumar-hi els Allman Brothers i, a casa, sempre va ser molt normal escoltar La Paquera de Jerez i, després, Jefferson Airplane”, defensa Rodríguez, per a qui és natural entendre les dues músiques com a “tradicionals”. “És curiós, però entre Califòrnia i el flamenc hi ha un lligam”, remata Browne. “Tenia uns quants amics nord-americans que havien estudiat amb [el guitarrista] Diego del Gastor i a Santa Barbara, no em preguntis per què, hi ha quatre o cinc escoles de flamenc per a nens!”
Tots els amics d'en Jackson
Veure actuar a Catalunya Jackson Browne és relativament habitual. Enganxar-lo, tanmateix, a l'escenari sense la compareixença d'algun dels seus molts amics músics catalans o de la resta de l'Estat ja és impossible. Homenatjat el 1998 per artistes com Maria del Mar Bonet, Loquillo, Remigi Palmero, Javier Mas i Lídia Pujol & Sílvia Comes en el disc Cántame mis canciones, l'autor de Running on empty i Late for the sky ha participat a Catalunya en homenatges col·lectius a Leonard Cohen i ha protagonitzat concerts com el d'obertura del Festival de Guitarra l'any 2006, amb col·laboracions de Luz Casal, Kiko Veneno i Carlos Núñez, entre altres. El seu últim concert a Barcelona, l'any passat, va tenir Raúl Rodríguez i Javier Mas com a special guests, i quan alguns cèlebres músics nord-americans visiten Barcelona per primer cop, no és gens estrany que ho facin amb un full ple de recomanacions del mateix Browne.
