Cultura

cultura

l'art de la franja

Els savis diuen que no

La Junta de Museus va rebutjar ahir aprovar la descatalogació dels 44 béns de Sixena que atresora el Museu de Lleida per impedir que es traslladin a l'Aragó

La postura dels experts carrega de raons el conseller Vila per no lliurar les obres en disputa

No vol dir no. La Junta de Museus va tornar ahir a desautoritzar, per segon cop, la devolució dels 44 objectes artístics procedents del monestir de Sixena que atresora el Museu de Lleida. Desafiant la sentència judicial que obliga a fer el trasllat a Aragó, la institució es va refermar en els seus postulats: el fons d'obres del Museu de Lleida pertany al Catàleg del Patrimoni Cultural Català i, sota aquesta protecció, no poden sortir de cap de les maneres del país.

La Junta de Museus es va reunir ahir a la tarda per tractar la qüestió i, entre altres coses, també s'incloïa el seu ordre del dia, perquè la trobada no tenia caràcter extraordinari. El cas Sixena era el punt quatre i duia un enunciat d'entrada inquietant: “Informe per tal de deixar sense efecte la declaració d'inclusió en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català de la col·lecció dels 44 béns mobles procedents del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.” No hi va haver tal informe perquè els membres de l'organisme van aprovar no redactar-lo. El punt quatre de la reunió es va despatxar de seguida, doncs. Amb un no n'hi va haver prou.

La Junta de Museus la convoca, perquè és de qui depèn, el Departament de Cultura, el titular del qual, el conseller Santi Vila, està trampejant com pot la magistrada del jutjat de primera instància i instrucció d'Osca, que va determinar que els béns pertanyen legalment a Sixena i que allà han de ser cautelarment mentre una altra instància judicial més alta no decideixi el contrari –i aquí és on som ara, perquè a l'Audiència li ha arribat recentment el recurs de la Generalitat–. El 25 de juliol passat era el termini perquè aquests 44 objectes i els 53 originaris també del monestir que custodiava el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) fessin la controvertida excursió cap al cenobi dels Monegres. Però Vila només va permetre la sortida del conjunt de peces del MNAC, tot al·legant el seu mins valor artístic i el zero interès del museu del Palau Nacional per exposar-les, ja que les tenia totes als seus magatzems des de feia una pila d'anys.

El govern va defensar que marxessin –això sí, un dia més tard, és a dir, el dia 26–, però alhora va blindar les obres del Museu de Lleida amb el mateix missatge que el conseller Vila ve dient i repetint: que la sentència topa directament amb la legislació catalana i, per tant, el seu compliment és impossible.

No del tot impossible. Si es descataloguen les obres afectades, és possible. Per treure-les del catàleg s'ha de seguir un procés. Primer, consultar els experts que en el seu moment, exactament el 1998, van aprovar incloure-les en l'inventari de referència del patrimoni català. Aquests experts són els de la Junta de Museus, que ja s'han pronunciat amb un no com una casa de pagès, i també els de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i els de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. A aquests altres dos organismes se'ls preguntarà en els dies vinents si avalen o no la descatalogació dels objectes. I no hi haurà sorpreses: ambdós s'hi oposaran totalment.

Val a dir que les decisions d'aquestes tres entitats no són vinculants. De fet, al juliol, quan a la Junta de Museus ja se la va cridar per conèixer el seu parer, es va mostrar contrària al trasllat de les obres del MNAC. I no se li va fer cas. És clar que amb Lleida hi ha molt més en joc: tant com el sentit del seu museu, no ja només per la importància de les obres de Sixena que conserva i exposa al públic, sinó també per la veda que la seva fugida podria obrir amb l'altre patrimoni en disputa amb Aragó, el de les esglésies de la Franja.

I ara què passarà? Assumirà Vila l'opinió dels savis del patrimoni català i, per tant, desacatarà la justícia, amb tots els problemes personals, imputació inclosa, que fer-ho li pot comportar? Sembla ser que sí, si més no és el que ha dit en privat. Fonts del Departament de Cultura han explicat a aquest mitjà que l'actitud del conseller segueix sent la mateixa: no defallir en la batalla legal. Així, el dia 2 de setembre passat, els advocats de la Generalitat van presentar l'enèsim recurs en el qual de nou intenten fer raonar a la jutgessa que la normativa catalana impedeix que s'executi la seva sentència.

En tot cas, no tot és a les mans de Vila, ni de bon tros. La magistrada pot prendre mesures en qualsevol moment. El que més tem tothom a Catalunya és que enviï la policia al Museu de Lleida per endur-se les obres a la força. A Aragó fa dies que ho esperen.

El cas Sixena continua obert. Massa obert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Mirador

Músiques per a la dissidència

EL 27 de maig de 1977, pocs dies abans de que la Reina d’Anglaterra celebrés el 25 aniversari de la seva coronació, els Sex Pistols varen treure al mercat el seu segon senzill amb una cançó que tenia...

 

El modernista més oblidat

vilanova i la geltrú
 

Una biografia per acostar Aurora Bertrana als lectors

Girona
 
La crònica

Un concert que és un regal

 
Història local

Un segle de premsa

palamós
 

Una visió satírica de l’erotisme

barcelona
 
XAVIER GARCIA
PERIODISTA I ESCRIPTOR, AUTOR DE LA SÈRIE DE PERFILS BIOGRÀFICS HOMENOTS DEL SUD

“A l’Ebre encara hi trobo l’essència de tot el que em va enamorar”

TARRAGONA
 
ESPAI TÒNIC
GUILLERMO BASAGOITI, OLGA SANTOS I ORIOL TERRATS PORTEN EL CENTRE CREATIU DE VULPELLAC

“Ens interessa l’artista en brut, l’hereu del pintor de les cavernes”

Girona
 

Un gran clam per les abelles

barcelona