museus
l'art de la franja
El govern reforça el Museu de Lleida en ple conflicte per Sixena
Inicia els tràmits per declarar-lo museu d'interès nacional, hi aportarà col·leccions noves i n'eixugarà el dèficit acumulat en els darrers anys
El conseller Vila ho desvincula del litigi sobre els béns artístics de la Franja
El conseller de Cultura, Santi Vila, va anunciar ahir des de Lleida que la Generalitat iniciarà els tràmits per declarar, el de Lleida, museu d'interès nacional. La declaració no implica una protecció complementària per a les obres de Sixena en litigi però suposarà una aportació complementària, enguany, de 217.650 euros, per poder tancar l'exercici del 2016 sense dèficit i resoldre el que s'ha acumulat en els darrers anys; i a partir del 2017, un aportació extraordinària del Departament de Cultura de 143.300 euros anuals, un 42% del que havia aportat fins ara.
En declaracions recollides per l'agència ACN, Vila va assegurar que aquesta inversió complementària és “absolutament necessària” per equilibrar els comptes i per poder afrontar nous projectes. L'any 2015 ja es va fer una aportació extraordinària, després d'un estira-i-arronsa amb les altres administracions que participen en el museu.
I és que les dificultats pressupostàries afecten el museu des de la crisi, i han provocat tensions entre les institucions que el gestionen i financen. El Patronat del Museu de Lleida està format per la Generalitat, la Paeria, el Consell Comarcal del Segrià, la Diputació i el Bisbat de Lleida. L'any 2008, el seu pressupost anual era d'1,5 milions d'euros, però les diverses aportacions de les administracions van anar caient i actualment és de 977.907 euros, dels quals 342.000 provenen de la Generalitat.
L'aportació extraordinària de més de 200.000 euros per a l'actual exercici servirà per poder tancar l'any a zero i eixugar el dèficit acumulat dels darrers dos anys.
Vila va reconèixer ahir un “greuge històric” de manca d'inversions a l'equipament i va dir que l'increment de l'aportació de la Generalitat i la declaració com a museu d'interès nacional es fa per compensar-ho.
A més d'inversió, el Museu de Lleida tindrà un important reforç en les seves col·leccions. El conseller va anunciar la compra a un particular, per valor de 100.000 euros, d'una col·lecció de ceràmica lleidatana de finals de segle XVII, formada per 24 peces. També se cediran, per part del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), sis obres d'important valor artístic i històric. Es tracta d'un calvari romànic de Tragó de Noguera de finals del segle XII, i cinc retaules del segle XV de Pere Garcia de Benavarri, de dos metres, provinents de l'antiga església de Sant Joan de Lleida i que es trobaven actualment al MNAC. Ara es trobaran en situació de dipòsit estable al Museu de Lleida, que les podrà exhibir amb la resta de la seva col·lecció d'art sacre i de Pere de Benavarri.
D'interès nacional
La declaració del Museu de Lleida com a museu d'interès nacional no té efectes legals sobre les col·leccions d'art provinents de parròquies de la Franja que pertanyien al Bisbat de Lleida i que ara són en litigi amb Aragó. Vila va voler subratllar ahir que aquesta operació i les inversions previstes al Museu de Lleida i altres equipaments culturals de Ponent no tenen res a veure amb el conflicte per l'art sacre.
LA FRASE
LA XIFRA
Suport al conservador del museu
D'altra banda, el conservador del Museu de Lleida, Alberto Velasco, va rebre ahir noves mostres de suport, després d'haver estat denunciat per l'Ajuntament de Sixena arran d'una sèrie d'articles, un d'ells en aquest diari , on Velasco rebatia les afirmacions fetes des d'Aragó sobre la responsabilitat de milicians catalans i, fins i tot, de la Generalitat en l'incendi del monestir de Sixena durant la Guerra Civil. Velasco apuntava, citant la causa general i historiadors locals, que veïns de la població haurien intervingut en aquell episodi. Quinze especialistes en història contemporània van signar ahir un manifest de suport a Albert Velasco. Els signants defensen que els articles escrits per Velasco “demostren rigor científic, capacitat crítica i un ús de les fonts escrupolós, sense manipulacions ni tergiversacions de cap mena”. Manifesten que amb els seus articles Velasco “només ha pretès exercir d'historiador i, alhora, posar fre a les difamacions contra el president Companys- publicades en un mitjà de comunicació aragonès en què se'l feia responsable de l'incendi del monestir de Sixena”. També rebutgen i lamenten que l'Ajuntament de Vilanova de Sixena presenti una demanda judicial contra l'historiador Albert Velasco per difamació, un tipus d'actitud que consideren “profundament irresponsable i indigna de representants polítics, que criminalitzen la feina de Velasco i que dificulten l'exercici lliure de la nostra professió”.
