Ramon Solsona: “Prudenci Bertrana és un gegant”

Amb un títol que era “un plagi deliberat” d'El meu amic Pellini i altres contes (1923), de Prudenci Bertrana (El meu amic Prudenci Bertrana i altres herois literaris), l'escriptor barceloní Ramon Solsona va oferir ahir a l'auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona la conferència que obria la setmana dels Premis Literaris de Girona : una lloança de l'escriptor gironí que dóna nom al premi de novel·la i del qual l'any vinent es commemorarà el 150è aniversari del seu naixement a Tordera.

En un acte obert pel president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech, el director editorial del Grup 62, Emili Rosales es va referir a Solsona com “un gran escriptor del nostre temps” i va augurar que la seva última novel·la, Allò que va passar a Cardós, està predestinada a ser un clàssic.

“Vull començar el meu elogi de Prudenci Bertrana fent-lo parlar a ell sobre Girona”, va dir Solsona, que va llegir diversos fragments de la seva prosa inspirada per la ciutat, per demostrar que “Bertrana és un dels grans, un gegant”, del qual va reconèixer el seu mestratge.

Solsona va remarcar la “qualitat cromàtica extraordinària” de l'obra de Bertrana, relacionant-la amb la seva activitat artística. “Però quan escriu, més que un pintor, és un escultor. Com es diria ara, escriu en 3D.” “La seva obra té una força i una plasticitat d'artista”, hi va afegir.

“Llegint Bertrana vas al fons de l'entranya de la llengua. És un escriptor genuí i potent, i per això Joan Coromines el tenia per un valor segur, juntament amb Verdaguer i Ruyra”, va indicar també Solsona, que va concloure: “Bertrana és un tresor profundíssim, però també és un plaer de lectura.”