El remei per a un oblit
El TNC reivindica Josep Anselm Clavé com a músic, poeta i polític amb l'estrena de ‘L'Aplec del Remei', la primera sarsuela en català, oblidada durant 158 anys
“Clavé volia fer una reforma profunda de l'Estat i crear una república federal”
El nom de Josep Anselm Clavé (1824-1874) s'associa en primer lloc amb la música: la federació amb el seu nom fundada el segle XIX aplega 160 corals. Però el director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Xavier Albertí, el descriu com una figura immensa i polifacètica. “La major part de pobles i ciutats catalans tenen el seu nom en algun carrer o plaça, però la gent no sap per què.” El motiu és que, el 1906, Clavé va ser clau en l'acostament de Solidaritat Catalana i Solidaritat Obrera, i és aquest moviment obrer que va exigir que Anselm Clavé i Mossèn Verdaguer formessin part del nomenclàtor de pobles i ciutats catalans “pel seu respecte a la cultura obrera.” “Era un moment semblant al que es viu ara amb Junts pel Sí i la CUP”, afegeix Albertí. Per això, creu que és un bon moment per donar a conèixer la figura de Clavé.
Sarsuela en català
Per reivindicar-lo, el TNC aixeca el teló de la temporada demà passat amb L'Aplec del Remei, la primera sarsuela conservada en llengua catalana, estrenada al Liceu el 1858, i que des d'aleshores no s'havia tornat a representar. Només es representa quatre dies, fins al 2 d'octubre, a la sala gran del TNC.
Wanda Pitrowska, l'àlter ego de Xavier Albertí, ha creat i dirigeix –també en escena– aquest muntatge inspirat en l'obra de teatre musical de Clavé. No és una representació de la sarsuela en sentit clàssic, sinó “un joc de sorpreses”, amb 43 músics i cantants a l'escenari, que sota la batuta de Pitrowska, fan una interpretació musical íntegra de L'Aplec... i d'altres peces de Clavé, amb “elements teatralitzats; s'explica l'argument, però no es representa”, explica Albertí. “És sobretot una reivindicació de la figura de Clavé, que està al centre de l'espectacle en tot moment.”
Maria Hinojosa Montenegro (soprano), Marta Fiol (mezzosoprano) i Antoni Comas (tenor) encapçalen el repartiments de veus d'un espectacle que inclou la Gran Orquestra Simfònica de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), que coprodueix l'espectacle juntament amb el TNC. Xavier Albertí revela que volia fer L'Aplec del Remei “des del primer dia” que va arribar al TNC, perquè la considera “una peça cabdal del nostre repertori”. “Volíem fer un espectacle que permetés sinergies amb altres expressions culturals per aconseguir una nova mirada sobre Josep Anselm Clavé. Així, a més de l'espectacle, el mateix TNC és el marc d'una exposició, es publica el llibret de L'Aplec del Remei i una biografia de Clavé escrita per Roger Canadell, i es faran una conferència, una ruta literària, una xerrada...
Xavier Albertí va dedicar bona part de la roda de presentació de l'espectacle a glosar la figura de Josep Anselm Clavé: “És un dels primers grans homes que intenten reformar l'Estat espanyol. Volia fer una reforma profunda, fer fora la monarquia corrupta que governava i crear una república federal. El catalanisme polític va néixer després del fracàs d'aquest intent de reforma.” Segons Albertí, “Clavé és federalista, introductor del socialisme utòpic al país, i va utilitzar les estructures musicals com a tapadora per proveir els obrers d'eines per associar-se quan ho tenien prohibit”. Clavé posava en pràctica així un dels seus lemes: “Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços.”
