El so d'una generació

És impossible parlar de música amb algun aficionat d'entre 16 i 25 anys i que, en algun moment de la conversa, no hi surtin citats alguns dels següents noms: Txarango, Els Catarres, La Pegatina, Oques Grasses, Aspencat, Itaca Band i La Raíz. Són, podríem dir, les bandes de capçalera de tota una generació de catalans i la seva incidència en la joventut del país, motivada especialment per unes lletres i una actitud amb la qual molts joves se senten interpel·lats, ha estat ben palpable aquest estiu arreu dels Països Catalans. “Som gent de 40 anys i, des dels nostres ulls, es fa difícil veure-ho, però si et poses en la pell d'algú de vint anys ho pots arribar a entendre. La Raíz, per exemple, parlen de la necessitat que tenen molts joves d'haver-se d'anar a buscar la vida a Europa, i penses: «És clar, si jo tingués la seva edat, evidentment estaria aquí!»”, constata Natxo Tarrés dels ja veterans Gossos, grup de naturalesa òbviament diferent que, no obstant això, ha entrat en contacte amb el fenomen després de coincidir amb moltes d'aquestes bandes en festivals i festes majors. “Les lletres i l'estil de música hi fan molt, però també és clau la manera que tenen aquests joves de consumir música, amb una presència brutal de les xarxes socials, i de gaudir-la, en un tipus de festivals [el Biorritme del Pantà de Sau, el Clownia de Sant Joan de les Abadesses, el mateix Canet Rock] molt diferent al de fa uns anys”, assenyala Litus Tenesa, al capdavant de la contractació de La Raíz i Itaca Band amb l'empresa Propaganda Pel Fet.

La Raíz, de Gandia, han fet en aquesta última gira 70 concerts i, com els també valencians Aspencat i Zoo, posen de relleu que l'empremta d'Obrint Pas és profunda i, en aquesta escena, el País Valencià hi té molt a dir. La Pegatina, de Montcada i Reixac –reconvertida puntualment en La Gran Pegatina en versió ampliada a 14 músics– n'han fet 60, entre els quals esdeveniments massius com, dissabte passat, les festes de la Mercè. Als osonencs Oques Grasses i –també de Montcada i Reixac– Itaca Band ja se'ls té en compte per actuar en esdeveniments com la Festa per la Llibertat de la Diada passada. Els Catarres, d'Aiguafreda, es van convertir l'abril del 2015 en el primer grup en català a omplir el Sant Jordi Club i, després d'un any i mig frenètic, culminaran la gira de Big bang amb una desfilada de set concerts en set sales de Barcelona per a la qual ja fa setmanes que no queden entrades. Els ripollesos Txarango, finalment, tot un referent d'aquest nou mestissatge, no han fet gira aquest estiu, però l'anunci –imminent– dels concerts del 2017 és esperat amb candeletes pels seus fans. “És evident que totes són bandes que funcionen molt i donen resultats”, apunta Natxo Morera de la Vall, al capdavant de la programació musical de les Fires de Sant Narcís, a Girona. “Són fàcils d'escoltar si no coneixes la seva música i és inqüestionable que són tot un fenomen social.”