Marit contra amant
Juanjo Puigcorbé i Vicky Peña són els protagonistes de ‘Juegos de familia'
Després d'El patio de mi cárcel i Marsella, la realitzadora Belén Macías estrena la seva tercera pel·lícula, Juegos de familia. Els veterans Juanjo Puigcorbé i Vicky Peña interpreten en aquesta comèdia sentimental un matrimoni que ha caigut en la rutina i l'avorriment, i en què ell intenta recuperar la seva dona fent-se amic del seu amant.
Segons la directora Belén Macías, la tesi de Juegos de familia “aposta pel reconeixement que l'amor i la passió no tenen edat”. “I també he volgut parlar de diverses formes d'estimar que existeixen avui dia, sense jutjar-les”, hi afegeix. I, tot i el gènere
en què clarament s'inscriu la pel·lícula, “no tot el que hi passa està impregnat de comèdia; també hi ha una certa melancolia”.
La cineasta té paraules elogioses per a la seva parella protagonista: “El ritme de la pel·lícula es deu molt al treball actoral. Amb Juanjo Puigcorbé, vam discutir molt fort fins que vam arribar a un acord; té una tècnica molt àgil i molt precisa.”
L'actor també fa referència al fet de treballar amb Vicky Peña, i recorda: “Feia moltíssims anys que no fèiem una pel·lícula junts, des de L'orgia, que acaba de fer 40 anys i ho hem celebrat recentment a la Filmoteca.”
Encàrrec, però personal
Puigcorbé torna els elogis a Macías: “Juegos de familia és una pel·lícula d'encàrrec, però Belén hi ha aportat el seu segell personal, ha tret i ha afegit ingredients. És la primera vegada que fa una comèdia, i crec que amb molt bon resultat. També és
la primera pel·lícula seva amb protagonisme masculí, després d'El patio de mi cárcel i Marsella.”
Puigcorbé descriu el personatge que interpreta com “un home tímid, apocat, molt característic de determinat cinema francès i italià de certa època. Es tracta d'algú que sempre s'ha considerat a si mateix un home de segona, però quan veu que perd allò que més estima reacciona i s'envalenteix. És un tipus maldestre, entre entranyable i patètic, la qual cosa el fa difícil d'interpretar”.
Menys present a la pantalla, Puigcorbé –darrerament dedicat a l'activitat política– assegura: “No feia tant que no feia cinema, però potser he interpretat personatges més secundaris i no tant protagonistes. O he fet pel·lícules que no han tingut transcendència. Quan em va sorgir l'oportunitat de fer aquesta pel·lícula, jo estava rodant la sèrie de televisió Carlos, rey emperador,
i vaig demanar permís per poder-hi treballar; és una pel·lícula ràpida, low cost.”
