Cultura

Teatre

Èpica freda

Si algun element ha de prevaldre, a priori, sobre una obra que denunciï l'enviament a primera línia de la batalla de l'Ebre esquadrons formats per canalla de 17 anys és l'emoció. Ha de poder veure's com unes vides, molt tendres, esclaten sense sentit. Ha de poder-se palpar la ràbia, i en part la vergonya, d'haver permès aquella acció desesperada. Pasqual ha donat veu als supervivents que avui ja tenen 96 i 97 anys. I ha ofert aquelles paraules tan viscudes als joves de la nova Kompanyia del Lliure. Posar veu i nom a les víctimes d'una crueltat impulsada per la Generalitat republicana. Un gest de justícia molt adequat quan al carrer es parla, de nou, de república catalana. Per l'angúnia de caure en un melodrama acaba convertint-se en una exposició massa freda d'arrencada, que fa que costi generar una empatia amb uns personatges difusos. Hauria estat més contundent cenyir-se als testimonis reals i poder concentrar el seu dia a dia de gana, mort i, sobretot, por.

L'entrada de la música, molt suggerent, ve avalada per l'anècdota d'una troballa que acabarà sent reveladora, una partitura de Monteverdi que esdevé amulet de la sort. El rèquiem final aconsegueix un dels clímaxs més destacats de la peça. Al Municipal, es transformaven tarimes en diversos elements. Probablement a Montjuïc, a l'escenari ideat per Fabià Puigserver serà molt més impactant i net. L'obra se suma a la voluntat de saber raons de la Guerra Civil. Com diu un supervivent, allò que no es va explicar als fills ara es vol exposar als néts. In memoriam es converteix en un díptic imprescindible a Diari d'una miliciana, una altra peça de creació recent construïda a partir de les anotacions d'una dona que va morir en mans dels feixistes, després de comprovar que els seus camarades no els volien a la lluita; les desplaçaven a la cuina i els hi donaven els pitjors llocs on dormir. La misèria converteix la humanitat en egoista. A In memoriam, corprenedora, li falta ràbia.

In memoriam. La quinta del biberó
Text i direcció: Lluís Pasqual
Intèrprets: Joan Amargós,Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès i Joan Solé
Músics: Oriol Algueró / Ricard Renart (violí), Oriol Aymat / Joan Palet (violoncel), Dani Espasa (clavicèmbal i orgue) i Robert González (veu)
Divendres, 30 de setembre, al Municipal de Girona
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
L’APUNT

‘La independència, quina paciència!’

Suggeriment a Ibáñez, un nou àlbum de Mortadel·lo: La independència, quina paciència! Podem imaginar al president Marianico Rajón demanant al Superintendent de la T.I.A. que envii als millors agents...

 

Els gals sobre rodes

 

El cinema torna a brillar amb un ‘cicle deu’ a Temporada Alta

Girona
 

Howlin’ Dogs continua la recerca, amb noves eines

girona
 
La crònica

El Mag Lari il·lusiona amb la seva ‘Dolce vita’

 

Tots junts tenim el poder

barcelona
 
JOANA CEBOLLA
ACTRIU

“Per actuar necessitem un bar amb una barra”

Lleida
 
LA VIDA SOCIAL

Competència de sardanistes a Banyoles

 
SALT

Els gegants de Salt celebren 65 anys