música
concert
Música Antiga de Girona rescata un oratori de Balius
Dissabte actuarà a l'Auditori de Girona, sota la batuta de Josep Vila i Casañas, director de l'Orfeó Català durant 18 anys
L'obra va ser composta el 1783 per al convent de Sant Domènec
“Balius és un gran compositor, que de vegades sona a Mozart, del qual va ser contemporani, i en altres ocasions sona a Beethoven... abans de Beethoven; el seu estil és vienès, però amb restes d'estil napolità”, explica Jaume Pinyol, coordinador de Música Antiga de Girona sobre Jaume Balius (Barcelona, 1750-Còrdova, 1820), que va ser mestre de capella a Girona del 1781 al 1785. Música Antiga de Girona continua la seva tasca de recuperació documental i musical del llegat dels mestres de capella gironins amb el concert que oferirà dissabte a la sala de cambra de l' Auditori de Girona (21 h, 10 euros), que estarà íntegrament dedicat a Balius i, concretament, al seu Oratori a Sant Tomàs, compost el 1783 per a una gran celebració al convent de Sant Domènec de Girona, i complementat en el programa amb els breus Goigs a sant Narcís.
Música Antiga de Girona fa en aquest concert un salt qualitatiu important, amb la direcció de Josep Vila i Casañas, que durant 18 anys va ser director de l'Orfeó Català. “Ens proposem buscar la perfecció”, afirma Pinyol sobre aquesta col·laboració.
A pesar de ser autor d'unes 700 obres, encara no catalogades, Jaume Balius és un gran desconegut, fins i tot a la seva Barcelona natal, on només se sap que va ser batejat el 15 de novembre del 1750 a Santa Maria del Mar. En canvi a Còrdova, la seva última destinació com a mestre de capella, hi ha un carrer que el recorda, i a la Universitat de Màlaga es va publicar ara fa 10 anys una tesi doctoral sobre el seu mestratge a la catedral de Còrdova.
Balius va compondre l'Oratori a sant Tomàs per encàrrec de la comunitat dominica, que en aquella època celebrava la diada d'aquest sant al març, amb una gran festa en què la missa la cantava la capella de la catedral. Hi ha indicis que l'oratori es va continuar cantant fins al 1820, i des de llavors no s'havia tornat a interpretar, fins ara, després d'haver-se transcrit. Segons Pinyol, un monjo dominic va escriure el text de l'oratori, fent un paral·lelisme entre un episodi de la sortida dels jueus d'Egipte i el combat que a finals del segle XVIII l'Església lliurava contra els partidaris de la Il·lustració. Música Antiga de Girona gravarà tant el concert com l'assaig general, per editar-ne un CD, que serà el seu setè disc. “Ens agradaria que es pogués vendre a la botiga de la catedral de Girona.”
Tres xerrades sobre art, cuina i música
En el V Congrés d'Història de Girona, celebrat l'octubre passat dins del mil·lenari de l'abadia de Sant Daniel, es va presentar una ponència sobre la música dels convents i abadies gironins, que van arribar a ser 14 en el segle XVIII. A partir de la ponència, Música Antiga de Girona ha organitzat un cicle de tres conferències concert a l'auditori de la Casa de Cultura (20 h, gratuït), que comença avui amb La música als convents gironins, de Jaume Pinyol, en la qual s'interpretaran partitures de l'època de Gaz (1690-1711), d'estil hispànic. Dimarts, Pep Vila parlarà sobre Cuina i rebosteria als convents de Girona, segles XVII-XVIII, amb partitures de l'època de Gònima (1735-1774), d'estil napolità. Francesc Miralpeix tancarà el cicle el dia 18 amb L'art als convents gironins del segle XVIII, i sonaran partitures de finals del XVIII, d'estil vienès.
