Cultura

Cultura

LiberPress: units per uns valors

LiberPress premia Caddy Adzuba, Robert Guédiguian, Silvio Rodríguez, Barnasants, la Fundació Mona, Olvidados, Josele i Maria Ferré, Claude Nougaro, Giuseppina Nicolini i Mathias Énard, en una nit d'emocions

Pere Camps: “La cultura és el kalàixnikov del segle XXI”

“Per a mi el més important dels premis Liberpress és que, envoltat de la resta de guardonats, t'adones que no estàs sol, i que en un moment tan complicat per a Europa i la resta del món, comproves que hi ha gent a tot arreu amb la qual compartim els mateixos valors i formem una espècie de cadena internacional; amb la consciència que tots formem part d'un sol món, entre tots hem de protegir-lo perquè no s'acabi de desfer del tot”, deia ahir el director de cinema marsellès Robert Guédiguian, que va rebre ahir al vespre el premi de cinema en l'acte de lliurement dels Premis Internacionals LiberPress 2016, a l'Auditori de Girona, juntament amb les altres vuit categories d'aquests guardons organitzats per l'associació LiberPress i la Diputació. La periodista i activista congolesa Caddy Adzuba; l'alcaldessa de Lampedusa, Giuseppina Maria Nicolini; el cantautor cubà Silvio Rodríguez i el festival Barnasants; Josele i Maria Ferré, per la seva lluita maratoniana contra la síndrome de Rett; l'escriptor francès Mathias Énard, l'associació Olvidados , la Fundació Mona i, a títol pòstum, el cantant i poeta francès Claude Nougaro. Durant l'acte també es va homenatjar l'escriptor i editor Manuel Costa-Pau.

Robert Guédiguian està a punt de començar el rodatge d'una nova pel·lícula, La villa, de nou a Marsella, escenari de molts dels seus films. En aquesta nova pel·lícula, l'arribada d'uns nens refugiats mostra els clarobscurs “d'un vell món que desapareix i un altre món que comença a despuntar però encara està difús”. El cinema de Guédiguian sempre té un component reflexiu i crític. “Per això aprecio tant un premi com aquest, que no reconeix tant la qualitat cinematogràfica com els valors que defenso.”

Uns valors que en bona part comparteix amb l'advocada, periodista i activista congolesa Caddy Adzuba, que va rebre el guardó principal de la nit, el Premi LiberPress 2016, després d'haver estat guardonada fa dos anys amb el Príncep d'Astúries de la Concòrdia, per la seva lluita a favor de “la plena integració i l'autonomia de les dones” al seu país, que està en guerra des del 1996 i on és habitual la violència sexual, que continua denunciant, sobretot des de la ràdio, a pesar d'haver rebut amenaces de mort. “Els conflictes no són només armats sinó que s'estenen a tota la societat, i en aquest context els periodistes han de ser conscients del seu poder i utilitzar-lo per millorar les coses, no practicar un sensacionalisme que provoqui encara més confusió”, va alertar Adzuba, que ha denunciat en més d'una ocasió que les multinacionals financen el conflicte del Congo, on hi ha la mina més gran del món de coltan, un mineral fonamental per a la fabricació de telèfons mòbils. “El capitalisme només veu l'Àfrica com un lloc del qual pot treure profit.”

Cançó i compromís

Compartint reconeixement i formant gairebé equip, Silvio Rodríguez i el director del Barnasants , Pere Camps, van recollir el LiberPress Cançó. “Em sento molt content i honorat per la trajectòria de tota la gent que ha rebut aquest premi abans que jo”, va dir Rodríguez, en referència a Raimon, Daniel Viglietti, Luis Eduardo Aute, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat, entre altres noms que ja formen una llista de premiats impecable. “Barnasants és ara mateix l'única iniciativa destacable a favor de la cançó d'autor a Espanya i sempre estic disposat a col·laborar amb el festival”, va dir Silvio, ara més centrat en la promoció de nous talents de la música cubana des del seu estudi Ojalá, a l'Havana, ara que està a punt de fer 70 anys. Camps va voler compartir el premi a Barnasants “amb tots els cantautors i cantautores que han fet possible que la cançó sigui en aquest país una manifestació cultural de primer ordre”. “La cultura és el kalàixnikov del segle XXI i sense cultura guanyen ells”, va afegir el sempre combatiu Camps. Ells són, és clar, els de sempre.

Olga Feliu, fundadora i directora de la Fundació Mona , va recollir el Premi Liverdpress per a aquesta entitat que té cura actualment de 14 ximpanzés i 4 macacos de Gibraltar –sovint decomissats en operacions anticontraban– a les seves instal·lacions de Riudellots. “Ens dediquem al rescat i la rehabilitació d'animals, l'educació i la recerca, i no és fàcil fer-ho sense subvencions, però no formen part del nostre tarannà”, va dir Feliu, que va recollir el premi amb Amparo Barba.

El Premi LiberPress Camins es va lliurar als valencians Josele i Maria Ferré , pare i filla, ella immobilitzada en una cadira de rodes per la síndrome de Rett, la qual cosa no els ha impedit a tots dos participar fins ara en 13 maratons, una trentena de mitges maratons i altres proves atlètiques com ara l'Ironman de Lanzarote. “Correm per perdre la invisibilitat, perquè sembla que el que no es veu, no existeix, i per a la Maria també és una mena de teràpia, perquè la connecta amb el món exterior. També recollim fons per ajudar a finançar des del 2011 el primer projecte de recerca a tot l'Estat contra aquesta malaltia, a Sant Joan de Déu, que tot just va rebre la primera subvenció estatal el gener passat.”

El Premi LiberPress Associacions va ser per a Olvidados, una entitat representada ahir per Olga San Martín i Inma del Prado, que ha treballat tant amb les víctimes dels terratrèmols d'Haití, com amb les famílies dels barris més pobres de Madrid i, ara mateix, amb els refugiats provinents de Síria, l'Iraq i l'Afganistan que es concentren en sis camps del nord de Grècia, repartint aliments, productes higiènics i roba. San Martín remarca que un 75% dels refugiats són sirians, però també n'hi ha de l'Afganistan, un país que “ara ningú no sembla recordar que continua en guerra”.

Lampedusa, porta de la vida

X.C

“Diuen que Lampedusa és la porta d'Europa, però volem que també sigui la porta de la vida”, va dir ahir l'alcaldessa de l'illa italiana, Giuseppina Nicolini, quan va rebre el premi LiberPress Catalunya de mans de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en un dels moments més emotius d'una nit farcida d'emocions. Nicolini i els seus veïns han acollit milers de refugiats que han naufragat a les seves costes i per això l'alcaldessa troba ridícules les xifres d'acollida que estan pactant els països europeus. “És l'holocaust del nostre temps, però la diferència és que nosaltres no podem dir que no sabem que està passant, que no ho veiem.”

La llarga ovació a Josele i Maria Ferré (“seguirem corrent, seguirem lluitant”) va ser un altre moment clau d'un acte amb molta música: Ales al Cor, el grup format pels néts de Manuel Costa-Pau, li va dedicar Hallelujah i Imagine; el cantautor extremeny Miguel Ángel Gómez Naharro va cantar ¡Ay, Carmela! i En la estación de Atocha, i Silvio Rodríguez, després de dir que un dels seus defectes és que s'oblida de les seves pròpies cançons, va interpretar Pequeña serenata diurna. En els 18 anys dels LiberPress, el seu president, Carles McCragh, va acabar l'acte dient: “Ara ja podem votar, i nosaltres votem per la solidaritat i pels drets humans.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El músic més virtuós

FICTA recupera la versió integral de piano de Francesc Civil en un doble CD que Miquel Villalba presentarà en concert als auditoris de Barcelona i Tarragona

barcelona
 

Javier Lambán: “És fals que la tornada de les obres hagi estat com a conseqüència de l’article 155”

Barcelona
 

Guinovart, per fi reivindicat

Barcelona
 

La nit més fosca de Sixena

lleida
 

Indignació cultural per una acció sense precedents

BARCELONA
 

Sixena rep les obres d’art procedents del Museu de Lleida

barcelona
 

Lleida, entre la ràbia i la dignitat

 

Guillermo del Toro, preferit als Globus d’Or

barcelona
 
La crònica

Amb la vara ben greixada