teatre
Misèries de butxaca
Ernest Villegas protagonitza ‘Un obús al cor', un intens monòleg de Wadji Mouawad sobre la malaltia terminal de la mare, a Temporada Alta
Broggi celebra el gust del dramaturg de ”repetir-se” en una història que és necessari explicar
Una monòleg és una història de butxaca de l'actor que el prepara. És un text, un personatge, una trama que la portarà sempre a sobre. Ernest Villegas, un actor habitual en les produccions de La Perla 29 (Cels o L'orfe del clan dels Zhao...) però també habitual al TNC, sovint en papers de jove, El comte Arnau o L'inspector afronta el seu primer monòleg. Estrena aquest divendres Un obús al cor, un dels textos amb els quals Wadji Mouawad (Litoral, Cels, però sobretot, Incendis) condensa el seu món a mig camí de la biografia i la ficció. D'una èpica que ajuda a entendre la identitat d'un exiliat que barreja la infància amb les bombes i la violènciai que no acaba de trobar la seva llar en el Canadà que l'acull. La seva història és una misèria poètica de butxaca.
Si al monòleg Soeurs Mouawad presentava una filla conferenciant que vivia un malson (per moments divertit per a l'espectador) en una habitació d'hotel, ara s'imagina com a fill que rep una trucada i li parlen de la malaltia de la seva mare. En el seu viatge, enmig d'una tempesta de neu, construeix una mirada del passat al futur de la seva família. Ja és un fill que entén que els pares moren i deixen el fill com al capdavanter de la família, que haurà de discutir si vol mantenir junta o es despreocupa d'esborrar línies de consanguinitat i memòria.
Villegas ha hagut d'esperar vuit mesos més per a estrenar-se, per culpa d'una lesió al taló d'Aquil·les. Li ha anat bé, pensa ara conciliador amb la seva mala sort. Perquè hi ha hagut més temps perquè el text es condensi a partir de llargues converses amb els dos directors que l'han acompanyat en aquesta aventura: Oriol Broggi i Ferran Utzet. L'actor ha comprovat com els dos directors, lluny de donar ordres contradictòries, plantejaven camins d'investigació diferents que sempre anaven a favor del que plantejava l'altre, sense haver-ne ni parlat entre ells. El retard ha permès, per una altra banda, que Temporada Alta hi participi en coproducció. L'obra es podrà veure durant quatre setmanes a la Biblioteca de Catalunya, la seu de La Perla 29, a Barcelona. Broggi és el director català que més ha posat Mouawad a escena. Coincideix amb el gust del dramaturg de “repetir-se” i de no sortir mai de la reflexió sobre la identitat. Defineix aquest Un obús al cor com “un teatre necessari”. Perquè, certament, toca temes molt sensibles (“l'hem plorat molt tots tres”, deia Villegas, ahir, en la presentació a la premsa). Però després d'aquesta muntanya russa d'emocions, permet una reconciliació amb la humanitat que allibera.
Villegas recupera el repte d'afrontar un monòleg per part d'un actor (darrerament l'acaparen les actrius valentes com Clara Segura, Pepa Plana, Anna Alarcón, Belén Fabra, Mònica Glaenzel, Àngels Bassas... i només reincideix Marc Martínez després del seu Strindberg, Solo).
La setmana ‘Perla' del Temporada Alta va començar estrellada
El director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, feia broma ahir batejant la setmana que va començar diumenge com la de La Perla 29. I celebrava la coincidència perquè considera que cal donar visibilitat a un tipus de treball amb una firma molt identificable, com el d'aquesta companyia: un gust per un teatre artesà, senzill i directe. Per què és la setmana Perla? Diumenge van fer-se les funcions d'El petit príncep a l'Auditori; divendres, hi ha l'estrena d'Un obús al cor, a La Planeta; i, aquest dissabte es representa el Dansa d'agost al Municipal de Girona.
Per què va començar la setmana estrellada? Entre la segona i la tercera funció d'El petit príncep, Marc Pociello es va lesionar i es feia imprescindible una substitució. Hi havia poc més d'una hora de diferència. L'alternativa va ser treure's una solució del barret. Que Josep Palau, que l'any anterior havia interpretat el paper de la guineu, els salvés el bolo. El van trucar al mòbil. El van trobar a casa. Va acceptar el repte. La funció començaria mitja hora més tard i ell permetria que la guineu tingués el seu moment estel·lar. Des del febrer passat que no representava el paper. Va ser suficient que li recordessin el paper mentre anava en cotxe cap a Girona. En 7 minuts es va vestir i i va arrencar la funció., diuen des de La Perla29
Àngel Llàcer ja havia advertit a l'audiència la peripècia i tothom va ser pacient. Quan va arribar el moment d'aplaudir, el públic va saber agrair l'esforça amb un càlid aplaudiment. El petit príncep, de fet, prepara ja la tercera estada al Barts de Barcelona, a partir del 2 de desembre. No hi ha gaires novetats si no és el canvi del paper de la rosa Elena Gadel deixa la producció perquè es troba en un estat avançat d'embaràs i la substituirà Diana Roig. Llàcer s'intercalarà en el paper d'aviador amb Ivan Labanda. La col·laboració de Júlia Bonjoch permetrà renovar l'aire del protagonista. Per a la tercera temporada, Manu Guix ha composat un tema que el canten les Macedònia. La cançó no s'integra a l'espectacle però si al disc, que continuaran venent després de les 20.000 còpies que ja l'han convertit en disc d'or.
