L'energia de Miralda

Si hi ha una obra que sintetitza la trajectòria d'Antoni Miralda (Terrassa,1942), és la gran instal·lació Santa Comida. L'obra, pertanyent a la col·lecció del Macba i que es va presentar per primer cop el 1984 al Museu del Barrio de Nova York, és un compendi espectacular d'objectes que explica els mecanismes de pervivència de la religió ioruba, importada pels esclaus africans a les terres americanes. És una barreja entre l'art profà i el religiós, un ritual en si mateixa i un estudi de com l'alimentació està lligada al concepte d'ofrena als déus. No te l'acabes. S'ha d'experimentar.

Ara, amb motiu de l'exposició Miralda Madeinusa, que a partir d'avui es pot veure al Macba, l'obra s'ha desplegat a la capella de l'antic convent dels Àngels en tota la seva esplendor. Set altars, corresponents a sengles deïtats, s'adapten com l'anell al dit a la capella, que no deixa de ser un espai sagrat i profà a la vegada. “És el rècord Guinness de la instal·lació”, assegura Miralda, al bell mig de l'espai, al qual s'ha d'accedir descalç per no fer malbé el colorista tapís que s'ha desplegat a terra confeccionat amb teles africanes. La música ajuda a ambientar la peça: percussions i melodies africanes, i també sona Angelitos negros, d'Antonio Machín, la lletra de la qual Miralda veu com un compendi de l'esperit de la peça. Sent una obra viva, s'ha deixat un espai perquè el públic pugui dipositar-hi també les seves ofrenes. “Estic content que l'exposició es pugui ritualitzar perquè aquestes no són imatges per adorar, són energies. Les deïtats estan relacionades amb els elements: aire, fusta, aigua... Les soperes (objectes que proliferen per tota la peça) serveixen per guardar les energies”, explica Miralda. El sincretisme de tot plegat és increïble. Sango, deïtat de les tempestes, va acabar transformant-se en santa Bàrbara, aquella de la qual només ens recordem quan trona, i Yemoja, deïtat de la fertilitat, es va acabar associant amb la Immaculada Concepció.

A l'altra banda de la plaça dels Àngels, l'exposició es desplega a la segona planta de l'edifici central del Macba. Es tracta de la reunió completa dels projectes que Miralda ha concebut i realitzat en terres dels Estats Units. Miralda va arribar a Nova York el 1971, en un moment convuls. A París, havia treballat amb altres artistes conceptuals catalans com ara Benet Rossell i Joan Rabascall, amb l'objecte i la performance, però el tema del menjar i del ritual ja hi era present.

Als EUA, però, és com si l'obra de Miralda passés de l'objecte a la desfilada i l'esdeveniment a gran escala, i necessitant la col·laboració de molta gent, assenyala el comissari de la mostra, Vicent Todolí. I és quan els elements de la vida quotidiana entren de ple en l'obra de l'artista. L'alimentació, amb una crítica implícita però ludicofestiva a les grans corporacions alimentàries, és present en tota la mostra. Per exemple, la crítica és a la taula parada on els comensals són les grans potències mundials de principis dels anys setanta. A cada país li correspon un plat amb arròs, formant la bandera de l'estat, un arròs cuit que no es canviarà en els sis mesos que durarà la mostra. També s'ha reconstruït la instal·lació Bread line, un mur de pa de colors, que Miralda va construir per primer cop al museu de Houston.

Però si hi ha un megaprojecte cèlebre en l'obra americana de Miralda, aquest és Honeymoon, el casament entre el monument de Colom de Barcelona i l'estàtua de la Llibertat de Nova York. Del 1986 al 1992, i amb la col·laboració de ciutats diferents, es van preparar les noces dels dos monuments, que Miralda assegura que tenien un idil·li. “Els monuments es mereixen un respecte, està bé que tinguin vacances, que canviïn de lloc, cal humanitzar-los”, assegura.

Al final de la mostra, s'ha reconstruït l'International Tapas Bar, que Miralda i la seva dona, Montse Guillén, van tenir obert del 1984 al 1986 a Nova York. Guillén recorda que va ser el primer restaurant que va fer cuina catalana a Nova York i el primer que va popularitzar les tapes.