Del Minipimer al 6Q

Si teniu un Minipimer, una espremedora, una liquadora o –els més afortunats– una Thermomix, heu de saber que esteu del tot antiquats en matèria de tecnologia culinària. L'Àlex ha inventat un robot de cuina, el 6Q, que fa entrepans, cuina pastissos, i escalfa i fregeix bistecs amb el seu raig làser, que té 203 prestacions més. El senyor Pla, però, envejós de mena, el té retingut al Pou de l'Infern amb la intenció de socarrimar-lo, i això que el pobre robotet s'ha enamorat de la Pati Pla i ha descobert que li agrada la ballaruga.

Amb l'ai al cor. Així van acudir ahir a l'estadi olímpic els súpers, que no veien clar si el simpàtic androide se salvaria o no. En canvi, sí que tenien ben clara la consigna: “Preparats! Disposats! Tot a punt! Tots junts!” I va ser gràcies a l'energia i a les ganes de salvar-lo que l'androide es va poder... No, no farem cap spoiler, perquè avui, que farà més bon dia segons les previsions meteorològiques, encara es podrà gaudir un parell de cops més de l'espectacle 6Q.

El cas és que el 6Q ja forma part de la família dels súpers, igual que la Matoll i la Nenúfar, les dues elfes que es van estrenar ahir en la festa. Els dos éssers del bosc van ballar i cantar al costat de l'Àlex, el Pau, la Pati Pla i el Fluski davant d'un públic entusiasmat. Al·lucinats també van quedar els més petits amb les acrobàcies que feien uns joves en bicicleta al fons de l'escenari, a banda de les fumarades que s'enlairaven amenaçadores als peus de l'escenari –tan amenaçadores com els efluvis dels frankfurts que es venien a tort i a dret a l'estadi... Visca el colesterol!– i el repic incansable dels tambors al ritme del tema principal. En canvi, el senyor Pla i el Rick, vestits de motoristes apocalíptics, només arrencaven uns “uh!” de desaprovació entre la quitxalla, que, totalment indignada per la seva perfídia, aixecava el braç amb el polze cap avall al més pur estil del Colosseu romà.

El ‘hip-hop' dels Bros

Va obrir la tarda el grup dels Brother Bros, que va aportar una mica d'escalfor a un estadi mig buit amb els seus balls de hip-hop, acrobàcies incloses, com ara tombarelles a l'aire i altres proeses. L'escenari estava moll i un dels germans va relliscar. Per sort, però, no va caure. Això és tenir equilibri! El mal temps juga aquestes males passades, i va ser, sens dubte, el culpable que la vintena Festa dels Súpers quedés una mica deslluïda, i això que només va ploure les primeres hores del matí.

Pares cofats amb barrets de copa passejant sense vergonya –quin remei!– amb els fills per la gespa, globus virolats enlairant-se cel enllà –els únics punts de color en un fons blanc de núvols– i alguns nens despistats amb el nas pintat de vermell, eren algunes de les estampes que es van poder veure en la Festa dels Súpers, que va aplegar prop de 50.000 persones, perquè ja se sap: quan no es pateix per una calorada inesperada en època de tardor, resulta que fa mal temps. I és que mai no plou a gust de tothom!