Xàfec de pallassos

La nova direcció de Tortell Poltrona en el Festival de Pallassos Internacional de Cornellà, memorial Charlie Rivel, va tancar ahir amb l'explosió de pallassos al carrer. El festival va ser la festa per a tothom a què aspirava dies abans d'arrencar. Dissabte van haver de corregir el programa perquè l'amenaça de pluja podia deslluir les actuacions. Per això es va concentrar en els espais emblemàtics (com ara la plaça de Sant Ildefons, a l'entorn del mercat) que van poder tastar diferents gammes de clown. Des de l'animació del Pepsicolen a la pèrgola del mercat a la intervenció directa de Las Polis, entre les parades –la motocicleta la van deixar aparcada a la plaça, amb tota la fatxenderia del món– i l'acrobàcia còmica de Ricky, l'entrenador de tennis a la vela de plaça Catalunya. Els organitzadors han comptabilitzat 20.412 persones en tots els actes del festival, 15.887 en les actuacions al carrer.

Per fer ben evident que els pallassos havien tornat, i fer-ho extensiu a tot tipus de personal, els pallassos van viatjar en metro des de la sala d'exposicions del TMB,a Diagonal fins a Cornellà. La implicació dels artistes és òbvia. Tant, que Poltrona es va enginyar un seminari de clown per poder acollir els pallassos que no cabien en el pressupost del festival. Dijous, Pepa Plana explicava, divertida, que aquelles eren unes vacances insòlites. I al Seminari, a part de treballar pel reconeixement del seu treball, també es cuinava l'humor de cocció ràpida i encomanadissa.

Dones i pallasses

Tortell Poltrona va dirigir les dues primeres edicions d'aquest festival, fa més de 30 anys. Aquestes tres dècades, l'art del pallasso ha anat contagiant-se d'altres formes. Un dels canvis més notables ha estat l'aparició de pallasses professionals. Per això, es va voler dedicar tota una gala (la de dijous) al seu treball. Efectivament, com en el cas dels seus companys masculins, la varietat viatja de l'acrobàcia de Maku Fanchulini al despropòsit físic com les XL i Merche 8a. L'humor més negre era el de Las Gallegas i la faceta musical la dominen Las Bellotas. Mentre la Sra. Titat del Cric feia de clown blanc, Marta Carvayo i Cristi Garbo eren unes particulars mosses de pista.

Potser ja seria hora que el Festival de Pallasses d'Andorra, biennal, dirigit per Pepa Plana del 2001 al 2009, acabi el període de suspensió. L'Almazén i el Circ Cric han anat mantenint la flama durant anys en jornades tant militants com puntuals. Avui, s'ha comprovat que el seu arrelament és notable. De fet, insinuava la mateixa Pepa Plana, potser aniria sent hora d'accedir a la normalitat dels pallassos. El somriure del pallasso persegueix trobar el cor de nen en tot espectador. En fer-lo riure i, si pot ser, emocionar-lo tendrament. Ahir el sol escalfava, còmplice: apoteosi final.