Els diners es tornen

La casa de subhastes barcelonina Balclis reintegrarà al Museu d'Art de Girona els diners que van costar les tres taules de Pere Pares que els especialistes han conclòs que són falses. L'import puja a 7.900 euros, més impostos. Els responsables de l'empresa ja s'hi van comprometre només esclatar la polèmica, quan aquest diari va publicar que hi havia enormes sospites sobre l'autenticitat de les peces que el museu gironí exposa a les seves sales des del 2010. El museu recuperarà la inversió, però, això sí, es quedarà amb les pintures de mentida, que paradoxalment tenen el seu valor i interès perquè són les primeres falsificacions que es coneixen de pintura catalana renaixentista.

El cas s'ha resolt amb rapidesa i alguns dels principals enigmes han quedat esvaïts. El màxim repte era saber quin dels dos jocs de pintures era el bo, és a dir, el que va ser pintat al segle XVI: el del Museu d'Art de Girona o el que va posar a la venda, per sorpresa de tothom, una sala de subhastes de Madrid.

No ha calgut massa temps per esclarir-ho. Les taules en poder d'Abalarte no oferien cap dubte. Eren sis, dues d'iguals que les de Girona, i quatre més del mateix retaule de Pere Mates. La Generalitat va decidir anar a totes i dijous les va comprar per un preu raonable: 36.000 euros.

L'endemà mateix, els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya anunciaven que els primers estudis fets sobre les taules gironines eren contundents: no són ni tan sols una bona imitació feta amb una certa argúcia per despistar els entesos. Hi ha signes claríssims que van ser creades fa un segle.

Malgrat tot, en segueixen quedant un munt, de misteris. Per exemple, qui i per a qui es va falsificar aquest cicle de pintures que Pere Mates va dedicar a la vida de Sant Joan Baptista. A més de les tres taules apòcrifes que posseeix el Museu d'Art de Girona, n'hi podrien haver fins a vuit més de fraudulentes amagades en algun lloc (el retaule, que es desconeix en quina església havia lluït, estava configurat per onze fragments).

Des de Balclis insisteixen que ells van posar a la venda les peces amb el vistiplau dels seus assessors, que no tenien cap mena de dubte que eren autèntiques. La casa de subhastes, però, es nega rotundament a facilitar informació dels propietaris que els hi van portar, a partir dels quals sí que es podria investigar el recorregut que ha tingut aquest conjunt pictòric falsejat durant els darrers cent anys. “Nosaltres, com a intermediaris, hem comès un error amb el nostre client i l'hem solventat. Hem donat la cara des del primer moment. De la resta no en parlarem”, han precisat els responsables de la casa de subhastes, una de les més veteranes de la ciutat, ja que la seva activitat és remunta al 1979.

El cas és que aviat conviuran al Museu d'Art de Girona els dos jocs de taules; l'un encara es troba a Madrid, pendent dels últims tràmits administratius de la compravenda; i l'altre continua al Centre de Restauració de Béns Mobles, a l'espera d'algunes anàlisis més. No tardaran a reunir-se i se'n prepararà una exposició, l'any que ve, que la directora del museu, Carme Clusellas, vol que serveix tant per aprofundir en el coneixement de l'obra de Pere Mates, un dels principals introductors del Renaixement a Catalunya, com per explicar de manera didàctica l'embolic d'aquests dies. Hi ha un altre museu que també s'hi implicarà, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), ja que atresora una taula del mateix cicle adquirida als anys setanta. D'aquesta sí que no hi ha cap temor sobre la seva autenticitat.