El càtar lleial i tenaç

El periodista i historiador Jaume Clotet (Barcelona, 1974) ha guanyat el 20è premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb El càtar proscrit (Columna). El jurat del premi, dotat amb 6.000 euros, estava format per Tin Luján, Maria Carme Roca, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis i Glòria Gasch.

Jaume Clotet ha treballat i col·laborat en diversos mitjans de comunicació, entre els quals aquest diari, i dels títols que ha publicat cal destacar Lliures o morts (escrita amb David de Montserrat), novel·la sobre el 1714 de la qual va vendre 20.000 exemplars.

Per Glòria Gasch, l'obra “aborda un període de la nostra història fascinant i molt poc conegut en què la política catalana va fer un tomb i va deixar de mirar al nord per mirar cap a la Mediterrània”.

La prolífica autora, darrerament especialitzada en novel·la històrica, Maria Carme Roca, va comentar que “va ser triat per unanimitat, un fet que no passa sovint”. “És una obra èpica, ben construïda i ben documentada, ambientada a finals del segle XII i principis del XIII. Seguint el fil conductor del protagonista, Clotet ens ofereix el canvi provocat per un fenomen religiós, el catarisme, cristià, però no acceptat per Roma. Van ser titllats d'heretges i perseguits”, hi va afegir Roca. “Cal agrair el breu pròleg en què situa el moment històric i les seves circumstàncies, a més del glossari final i les guardes del llibre, que fan de mapa”, va concloure Roca.

Per Jaume Clotet “aquest premi ha permès crear un corrent de novel·la històrica catalana, perquè tendíem massa a llegir novel·la històrica d'altres països”.

“Sóc periodista, però també historiador i m'agrada particularment la història de Catalunya. No sóc un gran lector de novel·la, llegeixo més assajos i premsa. Per això escric com un periodista, amb poques floritures i poca adjectivació, economitzant recursos. M'interessen més els fets que els personatges.” “No sabria escriure una novel·la on tots els personatges fossin imaginaris. Si ho situo en un moment real i construït amb una majoria de personatges que van existir, bona part de la feina ja està feta”, va confessar.

“M'agrada descobrir com eren els secundaris”, els personatges que acompanyaven els grans noms que han passat als llibres en lletres majúscules.

L'obra narra la vida de Jaspert de Barberà, un cavaller occità que lluita fins a les darreres conseqüències per preservar la memòria i l'honor dels càtars, perseguits pels croats francesos. “Tendeixo a retratar els valors forts, cosa que no està de moda. Avui dia tendim a estar acomodats, a anar pel carril central, evitant problemes. Pots estar d'acord o no amb el protagonista, però la seva tenacitat i lleialtat m'agraden.”

A Clotet li interessa molt la cultura occitana i va localitzar un terme que va ser l'embrió de l'obra. “Faïdit és com s'anomenava els nobles càtars occitans, que van haver de fugir de França perseguits pel papa i molts dels quals es van refugiar a Catalunya. Em vaig fixar en Jaspert de Barberà perquè va tenir una vida llarga i apassionant que oferia un bon fil conductor per mostrar el canvi polític de l'època.”

“Intento no idealitzar els personatges; Jaume I avui no passaria una prova d'homologació dels drets humans...”, va dir l'autor, que va concloure: “No converteixo els protagonistes en herois, perquè crec que no ho han de ser. Jaspert de Barberà defensava una creença contrària a la violència, però ho feia amb l'espasa... Era contradictori, com tots ho podem ser.”