cultura

Ricard Ferrer pinta un gran fresc a l'església de Vilarig

L'Ajuntament de Cistella, el Bisbat i els veïns han sumat esforços per tirar endavant un projecte impulsat per Martí Amiel

Serà inaugurat el 13 de novembre amb motiu de la festa de Sant Martí

L'artista blanenc Ricard Ferrer (1946) ha pintat un gran fresc al presbiteri de l'església de Sant Martí, de Vilarig ( Cistella ), amb escenes de la vida d'aquest sant i una verge Maria envoltada d'àngels, que s'inaugurarà el diumenge 13 de novembre en el marc de la festa de Sant Martí –de fet, la seva onomàstica és l'11 de novembre–, en una diada amb missa cantada, sardanes i dinar popular. “Quan veníem a fer la festa de Sant Martí aquí, comprovàvem any rere any que l'església s'anava deteriorant i ens preocupava molt, però en aquests moments els recursos públics són molt limitats”, afirma l'alcalde d'aquest poble alt-empordanès, Enric Gironella. “Va ser Martí Amiel, que està vinculat amb Vilarig, qui ens va posar en contacte amb Ricard Ferrer. Ha estat un treball de formiguetes, que s'ha pogut fer gràcies a la bona predisposició de l'artista i a la col·laboració entre l'Ajuntament, el Bisbat i la gent del poble”, hi afegeix l'alcalde.

Ricard Ferrer, que és autor d'altres frescos a les esglésies blanenques de Santa Maria i dels Padrets, va acceptar implicar-se en el projecte com una mostra d'agraïment al rellotger i col·leccionista Martí Amiel, que li va encarregar els seus primers frescos. “Feia gairebé vint anys que pensava en aquest projecte, perquè hi ha molta feina prèvia a la pintura al fresc, de conceptualització i de preparació sobre el paper; a Vilarig hi he pujat a treballar un dia a la setmana durant els últims tres o quatre anys”, afirma Ferrer, segons el qual el seu art “es nodreix de la gran tradició de l'art europeu, del Renaixement i el barroc, per tornar a recuperar Europa i el seu imaginari artístic”. Provinent de l'informalisme i l'abstracció, Ferrer va accedir a la pintura figurativa a través de l'hipermanierisme, un moviment neoclassicista poc conegut aquí, que ha tingut els seus principals defensors a Itàlia. En un opuscle editat amb motiu de la inauguració de les pintures, Ferrer remarca que ha seguit la tradició iconogràfica sobre Sant Martí, com ara l'italià Simone Martini (1284-1344) a la basílica inferior d'Assís, i hi ha afegit altres elements com ara la creu i la columna, símbols de l'Església, a l'arc que separa el presbiteri de la nau. De fet, l'alcalde confirma que ara es presenta una primera fase i que, si s'aconsegueix finançament, hi ha la intenció de pintar també els quatre evangelistes al sostre de l'església.

L'església de Vilarig té els seus orígens a finals del segle XI o principis del XII, i conserva una esplèndida portalada romànica, però va ser reformada en el segle XVIII. L'alcalde justifica plenament les pintures de Ferrer en aquest context patrimonial: “En el segle XX ens vam acostumar a veure les parets de les esglésies amb pedra vista o pintades de blanc, però abans hi havia pintures de molts colors. Abans de fer aquestes noves pintures vam comprovar que no hi hagués cap pintura prèvia amb prou valor per ser conservada.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen