La música i la vida

El 1996, el cantaor Enrique Morente va publicar un disc en col·laboració amb el grup de rock i punk Lagartija Nick que, encara ara, es considera un treball revolucionari que va obrir nous camins en el flamenc; un disc concebut a partir de cançons de Leonard Cohen, gran admirador de Morente, i de poemes de Federico García Lorca.

El disc tenia el títol d'Omega, i el seu procés de gestació és la base d'un documental homònim dirigit pels realitzadors José Sánchez-Montes i Gervasio Iglesias, que avui inaugura als cinemes Aribau Multicines el festival In-Edit Beefeater, dedicat al documental musical.

Una de les intencions de la pel·lícula, segons el codirector José Sánchez-Montes, ha estat que “el públic tingui la sensació que ha estat als assajos, que ha vist els concerts d'Omega”. El film està estructurat a la tradicional manera cronològica perquè “en una línia temporal referida a Enrique Morente, Omega és només un petit tall de dos o tres anys. S'havien d'explicar els antecedents, perquè es va trobar amb Lagartija Nick... Ho hem volgut explicar com qualsevol altra història i ens va semblar que l'ordre cronològic era el més entenedor per a l'espectador”.

L'altre director, Gervasio Iglesias, confessa que “jo era seguidor de Morente i també de Lagartija Nick: si quan va aparèixer Omega m'haguessin dit que tindria el privilegi d'explicar la seva història no m'ho hagués cregut. Però això també representa una gran responsabilitat. Com s'afronta? Des de la diversió, el passar-s'ho bé”. Omega està pensada per als coneixedors del disc però també volen que la gent “que no conegui el disc participo d'una història gairebé èpica”.

A Omega participa la família de Morente, els seus fills i la seva viuda, Aurora Carbonell, per a qui –segons va dir ahir a Barcelona en la presentació a la premsa– el llargmetratge suposa “una nova trobada amb un disc que d'aquí a vint anys continuarà sent modern, és un disc màgic apuntalat en un trio que ha quedat per a la història: Enrique Morente, Federico García Lorca i Leonard Cohen”. Un element que fa que, per a ella, el film sigui “entranyable” és que amb José Sánchez-Montes “ens coneixem de tota la vida, cosa que ha estat molt important per plasmar aquesta complicitat”.

Antonio Arias, cantant de Lagartija Nick, descriu Morente com “un treballador i un mestre incansable; gràcies a ell nosaltres hem pogut aportar música al món. La germanor que es va produir des del començament amb Morente i la seva família és el que va donar unitat al disc”.

L'In-Edit Beefeater –que s'ha anat consolidant com una cita en la vida cultural barcelonina tan esperada pels aficionats al cinema com a la música– se celebrarà fins al 6 de novembre en els cinemes Aribau Multicines i Aribau Club. El director del certamen, Cristian Pascual, va reiterar ahir una màxima que des de l'In-Edit hi van insistint des de fa temps: “No només programem documentals sobre la música sinó sobre la vida, i això és el que fa que tingui èxit entre el públic.” Un públic amb qui “en aquesta edició busquem reforçar encara més el contacte”, a partir de les presentacions dels directors i els seus col·loquis amb els espectadors.

Algunes de les pel·lícules que es podran veure aquest any són Blur: New World Towers, sobre Blur, uns dels grans representants del britpop; Supersonic, precisament al voltant dels seus grans rivals Oasis; Eat that question: Frank Zappa in his own words, un retrat de l'excèntric músic a partir de les seves entrevistes televisives; Keith Richards: the origin of the species, de l'habitual al festival Julien Temple; Fonko, sobre la música sud-africana; i, com a clausura, Gimme Danger, la pel·lícula de Jim Jarmusch sobre Iggy Pop i The Stooges, mentre que el punk centrarà diverses pel·lícules.