Cultura

JOAN BLAU

cantautor

“La meva música és blava, vital i alhora intimista”

“«Somnis» és un treball bastant personal, amb algunes cançons enèrgiques i d'altres de més intimistes, amb instants i sentiments que tenen cadascun d'ells el seu ritme”

“La música en català viu un bon moment, cada vegada hi ha més locals que hi aposten i que cuiden els músics, i el públic hi va per posar-se dins de la música i participar del moment”

Cantautor i treballador social.
Joan Blau té 34 anys i Somnis és el seu tret de sortida en la seva carrera en solitari. Ha viscut a cavall de Barcelona i Balaguer, i treballa com a educador social en l'àmbit de la salut mental
No em poso metes, ni tampoc traves; el propòsit és gaudir i fer arribar la música al màxim de gent

El músic balaguerí Joan Blau presenta el 25 de novembre vinent, a la sala Barts de Barcelona, el seu primer disc en solitari, Somnis: un treball eclèctic en què ha volgut marcar una veu pròpia.

Què són, aquests somnis?
És un treball bastant personal, amb cançons més enèrgiques i d'altres més intimistes, on hi aboco instants i sensacions. Són somnis en què elements com la pluja i els sentiments hi són molt presents.
La pluja és el fil conductor del disc?
Es podria dir que sí. Són moments que s'evoquen i als quals dono forma amb diferents tons i estils, segons la cançó.
Parlem d'estils: l'han definit com a cantautor pop. Hi està d'acord?
Així ho va dir el productor. Podria ser, no dic pas que no. També és veritat que quan toco amb banda les cançons tenen més cos, i quan és en solitari les mateixes peces agafen un to més intimista. Cada cançó parteix d'un moment concret i, per tant, té una energia pròpia, diferent cadascuna d'elles.
Quina importància li dóna a la lletra? És la primera parada a l'hora de crear, o treballa primer amb una base musical i després ja hi posa el text?
Depèn de la cançó. En algunes, el que passa és que tens primer la música, ets poses a tocar-la i la lletra acaba sortint sola. En general, les lletres tenen sempre un origen molt personal, parlen de sentiments, pensaments, somnis.
Quins són els seus referents?
El que escoltes des de jove i el que vas descobrint després et va formant com a músic. No podria dir uns referents concrets. Des de Pearl Jam fins a Calamaro, passant per Roger Mas o Carmen Boza, formant part de la meva música d'alguna manera. I molts més.
Vostè ve del ‘punk' i el ‘reagge'. Sembla allunyat del món del cantautor.
Doncs no té perquè ser-ho. Sí, em vaig formar en grups com ara Els Trapelles, que feien punk des de les terres de Ponent, i després fent reagge amb Tropical Jam, en aquells temps de Balaguer ciutat tropical. Amb aquest grup vam fer un bon recorregut. Va ser en el moment que el vam acabar que vaig prendre la decisió d'anar en solitari, ara fa un any. L'única col·laboració que mantinc ara mateix és amb Mery'n Sait, que combina dansa i música i és per una bona causa, a benefici de l'associació Asdent.
Cantautor en català. Un camí difícil?
La música en català creix. I en general a Catalunya ens trobem ara en una bona èpica: el públic i els locals l'estan cuidant molt. No crec que ens trobem en un mal moment, al contrari. Cada cop hi ha més locals que cuiden la música i els músics, i el públic va a escoltar, no només a fer un beure i sentir algú de fons que toca alguna cosa: sinó a escoltar, a posar-se dins la música i a participar del moment.
Les perspectives, quines són?
No em poso metes, ni traves. Tot surt com surt. Estic fent el que m'agrada, i l'únic propòsit és fer música i recuperar allò que hi posem. Pas a pas. He tingut la sort de poder fer el disc amb el productor Lluís Robisco, guitarrista al Palau de la Música i molt fidel a la música i als músics amb què treballa. Ha estat una bona experiència enregistrar a La Bucbonera Studios.
Les noves plataformes són el camí per a la música independent?
Són el present, ja. També demana està molt actualitzat i fer servir al màxim les xarxes socials, cosa que intento, perquè ara mateix hi ha noves maneres d'arribar al públic i cal explorar-ho, perquè al final del que es tracta és de portar la música al màxim de gent possible.
Per què va escollir el nom artístic de Joan Blau?
Vull separar bé la vida personal de la musical. I blau em sembla un adjectiu molt adient per a la música que faig: un tipus de llum amb vitalitat però íntima, amb sentiments forts. Però, sobretot, perquè un dels interns d'un centre d'autistes on treballava em va dir que jo era blau. La meva llum era blava. També ho deu ser la música.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.